Ara pots veure homes com si fossin arbres

Jordi Martínez, Míriam Alamany, Jordi Fité (traductor) i Xicu Masó lady era pills No són companyia. I potser això els dóna aquesta aura d'equip lliure, sense obligacions ni lligams empresarials que els corrompin. Aquestes “afinitats artístiques” d'un grup compacte que ha treballat en diverses ocasions i en muntatges amb records teatrals enormes com El silenci del mar o El fantàstic Francis Hardy continuen alimentant complicitats que els fan creure en un teatre íntim, artesanal, fet de silencis i monòlegs intensos. És un teatre atrevit amb els temps que corren, i és esperançador...
read more

Banda sonora coral

Cor de Teatre Xicu Masó és el petit d’una família nombrosa. Té germans grans, doncs, i té la memòria de la música que ells escoltaven i que Xicu va fer seva. I té la música que va venir després, la banda sonora que l’ha acompanyat al llarg dels anys, el seu propi retrat sentimental, farcit de passions amoroses i desenganys, i d’episodis tràgics i, sobretot, del teatre, que es presenta com un virus del qual sempre és millor infectar-se que no pas curar amb antibiòtics. El concert del que podria ser una vida molt semblant a la seva està bastit a partir de cançons que podrien...
read more

La Cervià

La resposta més emocionant de Cristina Cervià en la imprescindible entrevista d’Imma Merino al Punt és quan diu que és actriu “perquè el meu pare em va transmetre la seva passió pel teatre”. Caldrà agrair-li eternament al senyor Cervià, torturat palestí,  lliurat a les temptacions demoníaques en els Pastorets, la seva dedicació passional i emotiva cap al teatre. Si s’hagués dedicat a l’esquí, Cristina Cervià hauria estat esquiadora i la resta dels mortals ens hauríem perdut alguns dels moments més intensos de la nostra vida d’espectadors. Tot un detall i un descans:...
read more

Pinter Time

Harold Pinter En aquesta Temporada Alta hi ha recurrències ben curioses, una mena de ritme constant que es manté al llarg de tota la programació, com el de Shakespeare, per descomptat. Però també homenatges concentrats, com el de Pinter. Aquest cap de setmana és el que en podríem dir The Pinter Time, amb les estrenes de La Festa i d’ Alaska i altres deserts.  Un recordatori per a qui va ser, segons Benet i Jornet, “més gran que cap dels grans dramaturgs de la segona meitat el segle XX”. La Festa va més enllà de Party time, però en manté l’essència, la reunió de despreocupats...
read more

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline