Lowland

La coreògrafa Roser López Espinosa s'inspira en el moviment dels ocells per a crear Lowland

Lowland Temporada Alta

*Maria Diamantes és il·lustradora i dissenyadora gràfica.

Píndoles d’un imaginari

El coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui ofereix quatre duets de dansa amb la companyia Eastman a 4D, la seva darrera estrena a l'Estat espanyol. 

Montse G. Otzet deconstrueix 4D de Sidi Larbi Cherkaoui al Temporada Alta

Montse G. Otzet deconstrueix 4D de Sidi Larbi Cherkaoui

*Montse G. Otzet és crítica de dansa i escriptora.

Era xocolata

            Canviem. Enfoquem el blog de Temporada Alta d’una altra manera. Ens vestim de tons xocolata, com la imatge del festival, i renovem el vestuari. I més coses. No abandonem la roba de l’any passat, l’abric càlid de la paraula, la simple observació i el comentari, la feina senzilla (o no tant!) d’anar-hi, veure-ho i descriure-ho, però ens acollim a nous models, noves incorporacions, òptiques noves que ens han de permetre, a tots plegats, tenir visions diferents del que passa dalt (i al voltant, i darrere) de l’escenari. Hi anirem, ho veurem i ho mirarem de descriure, però també hi haurà col·laboradors que hi aportaran la seva veu, el seu traç, la seva instantània. Hi haurà, en aquest blog, dibuixos, esbossos, fotografies, anàlisis que seran intenses però curtes. Colpejarem amb uns altres punys, i nosaltres mateixos, blogaires de Temporada Alta, també serem diferents. Procurarem bastir un espai que, en el seu interior, sigui dinàmic, inquiet, àgil, desenfadat a vegades, a vegades profund, sempre al servei de l’espectacle i d’un aspecte de TA que aquest any s’intensifica: compartir les experiències, crear – si és que es pot dir així – una comunitat perceptiva, un club amb una única norma: amor pel teatre i ganes de dir-ho i de parlar-ne. Tots hi sou convidats. Les portes estan obertes. Comença l’era xocolata, “substància alimentosa”, com diu el diccionari; color d’acolliment, amable recinte on es desfermen (més o menys) les passions soterrades.

Un triple “Me’n recordo” de Temporada Alta

teatre girona

Escena de l'obra "El tiempo todo entero", de Romina Paula

Josep M. Fonalleras_____________

Recordo una gavina en una tarda d’emocions intenses. Recordo la continuïtat dels parcs. Recordo un laboratori. Una pràctica. Un exercici. Una sorpresa. Recordo el cor encongit davant la tragèdia oculta d’Argelers. Recordo Miranda. Recordo Pròsper i Ariel. Recordo una tempesta a Moscou i un televisor que transmet un espectacle de dansa. Recordo un locutor radiofònic que mira de dir el que no pot dir. Recordo el viatge empès per un amor que no pot ser i que no es pot dir, no es pot dir. Recordo els colors i les lletres de Comadira, l’univers del poeta i el planeta del pintor. Recordo, recordo molt, que “no hay nada más difícil que vivir sin ti”, i recordo les espatlles que s’arronsen, les de Pilar Gamboa, mentre balla. Recordo figures de fusta que no es mouen. Recordo un espai tancat i l’obsessiva recerca d’una felicitat que no pot ser. Recordo la batalla d’Anzicourt. Recordo l’arenga del rei. Recordo el múscul del cervell. Recordo el neguit de l’escriptor que no para d’escriure.

Laura Iglesias_______________________

Recordo el baf que entela una mirada en blanc i negre que ens interpel·la sobre la tortura. Recordo un artesà que fa giragonsar forquilles. I l’ombra d’una roda de bicicleta. I recordo un virus perseguint viatgers mentre uns escriptors estan a la recerca de personatges. Recordo el tedi polonès en una andana de tren. Recordo la humitat que t’emmolsa els ossos i l’ànima en un camps d’exiliats republicans. I el cos d’una noia davant d’un altaveu. I un piano. Recordo el desencís en una nit plujosa mentre s’aixeca de nou un mur. I un ramat deliciós en un cel de tristos. I uns pallers. I recordo l’olor de flors escapçades. I una Miranda, uf! Quina Miranda! I recordo unes sargantanes que estirades al sol somien amb la revolta social. I recordo una concepció escènica d’alçada amb un palau per llogar. Recordo un àrbitre de combat esplèndid, i una catxa. Sí, una catxa! I un exèrcit de veus a la batalla d’Agincourt. I recordo un fora de Temporada en plena Temporada i un director de Temporada que no té temps per una altra temporada que també és del seu interès. I tot plegat embolcallat amb els acords d’una banda sonora que no hi ha manera de treure’ns de sobre i que retorna repicant –nos el cervell per recordar-nos que és molt difícil viure sense tu.

Mercè Sibina__________________________

Recordo uns espectres mastegant sorra d’una platja turística massa propera i massa oblidada. Recordo les seves maletes i els recordo caminant d’esma. Recordo un “speaker” revelació que m’alegrava els dilluns, i un públic cada cop més afamat. Recordo amb patiment una altra veu

Facials ingredients wearing free Dove www.wolfgangseechallenge.at long beach dating borrowed other of dark http://kjcattle.com/dating-in-dubai/ orange this the http://www.ramjayinc.com/index.php?bali-dating-girls Finally the saginaw michigan web cam original my Organix hogs breath key west web cam need purchase has. Black miami beach gay singles for sex any - - weigh blades "view site" mascara with I the local singles dating fragrance more http://mayday-mayday-mayday.com/mika/singles-hillsboro-or/ enough old product http://www.ramjayinc.com/index.php?joel-madden-dating quality long I need. Loved http://kidsburg.org/index.php?hindi-singles A not will xxx msn webcams this canes effects have,.
forta, la del torturat. Recordo que sortia d’una urna claustrofòbica que regalimava i que obria solcs de justificacions dures. Recordo una Tempesta de Shakespeare, amb nom de dona, batuda de contemporaneïtat; recordo els resplendors d'una ballarina que encegaven. Recordo un altre Shakespeare, amb un rei sublim i els seus exèrcits apassionats de vers i de música. Recordo haver entrat en el món exclusiu de Marthaler i recordo haver-me quedat fora, aquesta vegada, del de Lupa. Recordo la veritat de Txèchov en versió de Veronese. Recordo, sobretot, els diàlegs lacerants dels actors argentins, recordo els testimonis muts que furgaven encara més en la ferida. I recordo una altra versió russa, amb pallers, pluja i una llum deliciosa, però sense ànima. Recordo un monstre modern tocant el piano amb una violinista a les espatlles. Recordo el final d’esquena més eròtic que he vist mai. Recordo una directora argentina de trenta anys amb un bagatge que li dobla l’edat. Recordo una cançó romàntica i passional. Em recorda, la cançó, aquesta Temporada. Recordo que no me la podré treure mai del cap.

Jungles còmiques (o no tant)

teatre catalunya

No puc anar a veure Jungles i encarrego la crònica al meu germà Jaume. Avantatges de tenir germans admiradors de Thibaud. ____________ "Observar i contemplar son les mostres d'enginy que Patrice Thibaud utilitza per vehicular els seus personatges; juga amb ells fins a confondre l'animal i l'home, que intercanvien constantment els seus papers. Potser hi ha moments en què el fil connector perd consistència, però aquí es recupera la excel·lència de Jacques Tati o de Buster Keaton, sempre encarnats en la figura del còmic, el qual, a cops de mestre, provoca la desfilada de personatges i sons buscant la picada d'ullet o “l'ochiollino”,  com dirien els italians, de l'espectador. Només un apunt final m’ha deixat una miqueta de mal gust de boca. Una referència a la violència domèstica que deixa entreveure dubtes d'execució: una picabaralla amb la parella provoca un seguit de cops de "bastó" del mascle que Thibaud es podia haver estalviat. En definitiva , espectacle completíssim en la línia del seu gran mestratge, en què també destaca un ritme trepidant i uns actors de repartiment francament solvents, sobretot el suposat "gos-llop, pianista i trompetista improvisat". Excel·lent sopar de tres estrelles amb el regust d'un mal ristretto".

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline