#forestspostfuncio

Mercè Sibina / @mercesibina S'obre el teló. Un paisatge oníric, de conte. Un quadre de personatges, una instal·lació com si fóssim en un museu estil Tate Modern. Promet. Laura Iglesias / @lauratrafach Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Pere Calders. #naturaurbana. Laura Iglesias / @lauratrafach Ens aferrem als filòsofs perquè allò sobrenatural esdevingui familiar, i és en aquests boscos on som més lliures que a la Cort. Mercè Sibina / @mercesibina L’onirisme s'encomana. Diàlegs inconnexos, confusió amb un arbre despullat...
read more

Imatges d’estrena

Qui són? Què diuen? passa el ratolí! cialis online master card
read more

Els homes i els reis

Enric V, Propeller Theatre La idea d’emprendre el muntatge d’Enric V es deu assemblar, salvant les distàncies, a la tibantor que ara tenen els meus dits a l’hora d’escriure sobre la proposta de Propeller. Seria millor no fer-ho. En el primer cas, per la dificultat extrema d’una obra que té múltiples escenaris i unes oscil·lacions notòries entre el drama i la comèdia. En el segon cas, perquè quan una posada en escena és tan captivadora com la que ha dirigit Edward Hall costa molt d’acotar-la i d’explicar-ne els matisos, la potència amb què ens arriba. El rei Enric V, un...
read more

Fer veure que fem riure

Escena de Richard III ¿Com es pot representar dalt d’un escenari una orgia de sang lady era pills i violència sense caure en el despropòsit, sense que la reacció del públic sigui hilarant per l’acumulació de morts, assassinats i vísceres? ¿Com es pot aprofitar la convenció teatral per glaçar el cor de l’espectador que sap que allò que veu no és un espectacle gore de debò sinó una virtualitat, una representació, una trampa? Destacant el paroxisme de la trampa en el moment més elevat de la hipotètica violència. O fent que funcioni, com va destacar Mercè Sibina en la seva...
read more

Deconstructing Shakespeare

Conte d'hivern No trair l'obra de ladyera Shakespeare i fer-la més entenedora. Ho proclamava l'actor David Bagés, el Leontes del Conte d'hivern adaptat per la directora Carme Portaceli. Potser aquesta segona intenció, la de voler apropar-la massa, donar-la gairebé mastegada n'ha matat l'essència. Sis actors a escena interpretant vuit personatges, alguns es doblen perquè "representen un mateix rol", segons la directora, com Hermione i Paulina. Les interpretava Gabriela Flores que a mi més aviat me les va fer confondre. Tant afany reduccionista en va esvair les olors diverses i l'aura...
read more

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline