Fer el tafaner

Watching Peeping Tom, direcció d'Alícia Gorina El dissabte dia 29 de novembre, acompanyats per la pluja, vam poder fer una experiència nova dins les propostes de Temporada Alta d'aquest any. Combinar cinema i teatre. Ho vam fer primer anant al cinema Truffaut per visionar la pel·lícula del director anglès ladyera Michael Powell "Peeping Tom" (GB 1960) i després, amb tres quarts d'hora de diferència, a la Sala La Planeta a veure l'estrena de l'obra Watching Peeping Tom, sobre una idea de l'Àlex Gorina i la seva filla Alícia Gorina que també en fa la direcció escènica. La peça ve...
read more

IV Torneig de Dramatúrgia Catalana

canadian drug fail mall Torneig de Dramatúrgia Catalana Escric aquestes línies quan acabo d’arribar de Girona. Són les dues de la matinada i avui ha estat la gran final del QUART torneig de dramatúrgia catalana. L’invent del torneig de dramatúrgia va sortir, ara fa quatre anys, del cervell prodigiós i inquiet d’en Jordi Casanovas. Al principi, semblava una bogeria. Torneig d’autors, eliminatòries, el públic vota… Confesso que vaig pensar: no vindrà ningú! Però el temps ha demostrat que no és cap bogeria, ans al contrari, és una idea brillant. El torneig funciona a la perfecció,...
read more

Supersegon de superlucidesa

El Conde de Torrefiel de La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento Literatura. Durante un segundo de lucidez tuve la certeza que nos habíamos vuelto locos. Pero a ese segundo de lucidez se antepuso un supersegundo de superlucidez en dónde pensé que aquella escena era el resultado lógico de nuestras vidas absurdas. Ho diu Bolaño a Los detectives salvajes i  ho escenifica Pablo Gisbert, dramaturg i director de 'La Chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento', d'El Conde de Torrefiel. Una obra que parla de nosaltres, d’una...
read more

Metàfora, o una imatge de l’obra amb paraules

ladyera El Conde de Torrefiel de La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento Un tren secular que té per nom història, que avança contínuament, que s'impregna, s'embruta i absorbeix tot el que deixa el trànsit constant de passatgers, on les peces, anomenades idees, només canvien per fora però no per dintre. Un crit llarg, jove i contemporani de pensaments i opinions automàtiques que al final determinen el que som. Units en un, mostren la insatisfacció del moment, tot allò bell ha decaigut i tot allò essencial en la vida s'ha mercantilitzat. Una...
read more

De la vida desolada

Viejo, solo y puto, de Sergio Boris Com espectadors potser ens agradaria entrar en la nit que no és la nit, en la nit interior sense estrelles, en la nit sense déus, en la nit que mai ha gestat el dia, que mai l’ha somiat, que mai l’ha produït, en la nit immòbil, muda, intacta, en la nit bestial.                                                  Buenos Aires.                                                                  Zona sud.                                                                                ...
read more

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline