Ne m’oublie pas

Philippe Genty crea Ne m'oublie pas, una hipnòtica peça carregada de força i creativitat conjuntament amb la seva dona i coreògrafa Mary Underwood No m'oblidis. És el crit que fa Philippe Genty des de fa vint anys, quan va portar a escena per primera vegada l'espectacle que ha voltat per mig món. En aquell Ne m'oublie pas  estrenat a París planaven la foscor i el negre. Ara, en aquesta versió revisada, el blanc enlluerna. El blanc de les glaceres i de la neu eterna és el paisatge, el poema visual que Genty desplega i proposa a l'espectador, perquè hi aboqui els seus somnis o perquè,...
read more

Guanya el teatre

Abans d’entrar a la Planeta, em trobo amb en Pep Cruz, a qui saludo, i després (no els veia) a en David Bages ladyera i en David Plana. Comentem que una final és una final i diem el que és habitual de dir en aquestes ocasions: l’important és haver-hi arribat. Tot i que el Torneig de Dramatùrgia es desenvolupa dins els paràmetres del bon joc i del respecte pel contrari, com si es tractés d’una “partita amicavole”, el cert és que, un cop ets a la final, tot i que hi has arribat i que això, sí, això, és el que compta, el que de veritat desitges és guanyar-la. Tant si el premi...
read more

#forestspostfuncio

Mercè Sibina / @mercesibina S'obre el teló. Un paisatge oníric, de conte. Un quadre de personatges, una instal·lació com si fóssim en un museu estil Tate Modern. Promet. Laura Iglesias / @lauratrafach Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Pere Calders. #naturaurbana. Laura Iglesias / @lauratrafach Ens aferrem als filòsofs perquè allò sobrenatural esdevingui familiar, i és en aquests boscos on som més lliures que a la Cort. Mercè Sibina / @mercesibina L’onirisme s'encomana. Diàlegs inconnexos, confusió amb un arbre despullat...
read more

Ara pots veure homes com si fossin arbres

Jordi Martínez, Míriam Alamany, Jordi Fité (traductor) i Xicu Masó lady era pills No són companyia. I potser això els dóna aquesta aura d'equip lliure, sense obligacions ni lligams empresarials que els corrompin. Aquestes “afinitats artístiques” d'un grup compacte que ha treballat en diverses ocasions i en muntatges amb records teatrals enormes com El silenci del mar o El fantàstic Francis Hardy continuen alimentant complicitats que els fan creure en un teatre íntim, artesanal, fet de silencis i monòlegs intensos. És un teatre atrevit amb els temps que corren, i és esperançador...
read more

Lupa a mitges (1). Desolació Lupa

estació abandonada Mercè Sibina_____ Krystian Lupa, alt i prim, ulls blaus clarividents, cabells blancs esbullats, fesomia d'intel.lectual i vestimenta de rocker... Dijous, a La Pineda de Sant Gregori, el vaig tornar a veure al capdamunt de les grades mecano, al costat dels tècnics amb el micròfon a la mà, una altra vegada amb aquella batuta als llavis, donant ordres de manera continuada, fins i tot durant la funció! Xiuxiuejos i murmuris constants als actors, com un maníac a la recerca de la perfecció. Conec un Lupa amb dos posats: aquest, diríem de demiürg; i un altre, el de...
read more

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline