Lupa a mitges (1). Desolació Lupa

estació abandonada Mercè Sibina_____ Krystian Lupa, alt i prim, ulls blaus clarividents, cabells blancs esbullats, fesomia d'intel.lectual i vestimenta de rocker... Dijous, a La Pineda de Sant Gregori, el vaig tornar a veure al capdamunt de les grades mecano, al costat dels tècnics amb el micròfon a la mà, una altra vegada amb aquella batuta als llavis, donant ordres de manera continuada, fins i tot durant la funció! Xiuxiuejos i murmuris constants als actors, com un maníac a la recerca de la perfecció. Conec un Lupa amb dos posats: aquest, diríem de demiürg; i un altre, el de...
read more

Lupa a mitges (i 2). Desconcert Lupa

Estació abandonada Mercè Sibina_____ Waiting Room.0 va néixer de les improvisacions dels actors, d'imaginar-se converses en una estació abandonada... I potser es percep massa aquest treball d'experimentació, de treball de fi de curs. Lupa, durant l'entrevista va dir que l'ésser humà és com un instrument que utilitza les idees, les vivències per construir el personatge. Parla de la llibertat del text, perquè el procés ve de dins i és millor, diu, quan estem lliures de la pressió del text. Un dels actors de Waiting Room.0 va néixer a Auschwitz, va introduir aquest detall en les...
read more

Playlist: o com exercir d’assessora personal sense perir en l’intent

com un iTunes M'imagino que molts d'ells deuen estar aclaparats per la munió. Mai no m'havien demanat amb tanta insistència una llista de hits. En temps convulsos digitals tothom vol una llista tipus Spotify, de l'indispensable, una llotja preferent a mida, un mirador construït amb Excel, un llargavista que enfoqui l'escenari. Amb el programa a la mà he anat confeccionant llistats d'espectacles a mida de l'usuari que lady-era pills m'ho sol.licitava: amics i coneguts, uns més que altres, i t’adones que això dels gustos teatrals és un apartat que, en alguns casos, la conversa d'anys...
read more

Immobilitat, fotografia, viatge, no res

Marilyn fotografiada (fot: Katarzyna Paletko) És difícil parlar d’aquests viatgers immòbils més enllà de la pura sensació. Física i visual. A la sortida, algú em parlava de la fi del món, com una metàfora. També n’hi havia que hi veien la reconstrucció d’un univers oníric. Són vàlides, per descomptat, aquestes lectures, del tot acceptables, però jo sóc incapaç de recórrer un camí més dens que el de l’epidermis. És el que li deia Josep Pla a Soler Serrano al començament d’aquella històrica entrevista del programa A fondo: “Fa temps vaig llegir que André Gide...
read more

Tancats

People in the sun, d'Edward Hopper   A partir d’una de les primeres cançons ensucrades que canten els pobres estadants de la residència de muntanya que “construeix” Marthaler (hilarant, des de l’aparent simplicitat; sardònica des de la quasi momificació) no he pogut deixar de pensar en un quadre d'Edward Hopper, People in the sun. La tranquil·litat de què gaudeixen aquella colla d’estiuejants, potser també en un balneari, conté el neguit d’un futur immediat amarg i, potser també, tràgic. És en el present despreocupat, aconseguit a base de la misèria dels altres, on...
read more

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline