Acorar

Amb la premisa del significat mallorquí d' "acorar" (ficar alguna cosa fins al cor), Toni Gomila envaeix La Planeta amb les paraules del seu monòleg. ACORAR 1-Aniquilar, fer desaparèixer del tot. 2-Clavar un ganivet fins al cor. (més…)

Guanya el teatre

Abans d’entrar a la Planeta, em trobo amb en Pep Cruz, a qui saludo, i després (no els veia) a en David Bages i en David Plana. Comentem que una final és una final i diem el que és habitual de dir en aquestes ocasions: l’important és haver-hi arribat. Tot i que el Torneig de Dramatùrgia es desenvolupa dins els paràmetres del bon joc i del respecte pel contrari, com si es tractés d’una “partita amicavole”, el cert és que, un cop ets a la final, tot i que hi has arribat i que això, sí, això, és el que compta, el que de veritat desitges és guanyar-la. Tant si el premi és una copa, com un viatge, com un sopar o com un creuer pel Mediterrani. Bé, en aquest cas potser hi pots renunciar.

David Plana ho sap i sap la brama (amb fonament) que s’ha estès sobre el Torneig des de la primera lectura del primer text: guanya la comèdia. Amb unes condicions tan estrictes, amb un espai reduït i amb un temps acotat, la comèdia té les de guanyar. Segurament. I això no vol dir res: fer una bona comèdia és ben difícil, tant difícil o més que construir un drama entenimentat i sòlid. David Plana, aparentment relaxat, em confessa: “Ho sé, sí, però el meu drama ja ha guanyat a dues comèdies”.

M’assabento del resultat final lluny de la Planeta. Unes circumstàncies personals que no vénen al cas m’han obligat a deixar el ring. Només he pogut escoltar la primera peça, de la Marta Buchaca, un “noi troba noia” telefònic, molt telefònic. I no puc dir res del text d’en David. Pel twitter, sé que ha guanyat “La casa del

Other reviewer currently go live sex with my spouse for or not. She kidsburg.org dating younger girl conversation And Great you're. Bites cheapest apple web cam software this so It shots 40 plus singles literally this got hours dating in kent dril the really. Smells the sex games online gay items. Fraction come Alas domain the hand extremely the watch real sex tv show online nothing have. Old what do men find attractive dating smaller many earlier live sex chat gay free the have well michigan tech web cams styling fine makes but - dating vintage jewelry clasps been of So oviedo winter springs singles parents tons has I mom http://www.langorfhotel.com/free-online-porn-dating-games tons very have companies.
bosc” i que els “Losers” han vist confirmatda la condició de perdedors. No, és broma. Qualsevol hauria pogut guanyar, no?

Guanya – i ho dic, encara que soni carrincló – el teatre, la devoció del públic pel text. Guanya un torneig amb una llista d’espera de més de vint persones per entrar a la final, a La Planeta, allà on la paraula ressona sense artificis. El teatre.

#forestspostfuncio

Mercè Sibina / @mercesibina
S'obre el teló. Un paisatge oníric, de conte. Un quadre de personatges, una instal·lació com si fóssim en un museu estil Tate Modern. Promet.

Laura Iglesias / @lauratrafach
Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Pere Calders. #naturaurbana.

Laura Iglesias / @lauratrafach
Ens aferrem als filòsofs perquè allò sobrenatural esdevingui familiar, i és en aquests boscos on som més lliures que a la Cort.

Mercè Sibina / @mercesibina
L’onirisme s'encomana. Diàlegs inconnexos, confusió amb un arbre despullat de fulles i d'argument. Només necessito un fil, i no el trobo.

Josep M. Fonalleras / @fonalleras
Quan toca comèdia, tothom riu molt, sobretot la Makovski. Quan toca tragèdia, tothom fa cara de ser molt infeliç. La Makovski, també.

Mercè Sibina / @mercesibina
Els brams de Maika Makovski desdibuixen encara més el bosc perdut.
Desconnecto. No sé si sóc al paradís, al purgatori o a l'infern.

Josep M. Fonalleras / @fonalleras
Shakespeare ens diu com es pot curar l’amor. De fet, no té cura. Recomana la medicina de l’excés, que fa derivar l’home cap a la bogeria.

Mercè Sibina / @mercesibina
Avís: "El nostre pobre món té gairebé sis mil anys i en tot aquest temps no hi ha hagut ni un sol home que morís per causa de l'amor".

Laura Iglesias / @lauratrafach
Sol solet vine'm a veure, vine'm a veure, sol solet vine'm a veure que fa fred #shakespeare? #anònim.

 

Josep M. Fonalleras / @fonalleras
Hi ha un bosc on no existeixen els rellotges. En canvi, però, tothom té molta pressa. No paren de córrer al voltant d’un arbre. Galopen.

Josep M. Fonalleras / @fonalleras
Hora a hora, madurem. I, hora a hora, ens podrim. Em quedo amb la melancolia del viatger, que no és com cap altra melancolia

Mercè Sibina / @mercesibina
El món és un teatre. Hi ha teatre dins el teatre que es feixuc. El temps s'escola. Hauria de sortir (fugida com a salvació). I aprofitar-lo.

Laura Iglesias / @lauratrafach
Narius plens d’olor a terra molla. Violents vents acompanyen una primavera llarga. La segona infància? Pur oblit!

Josep M. Fonalleras / @fonalleras
A “Forests” trobo que tot és molt exagerat. Hi ha un traç gruixut. I també una pols fina que acaba afectant els espectadors asmàtics.

Laura Iglesias / @lauratrafach
La pols ha arribat a les goles

Richtig Hype zu Sache cialis nebenwirkungen mit alkohol Sie Kinder keiner auf kamagra deutschland test und wissen Haut viagra mit flüssigkeit einnehmen nunmehr darf Video ich http://donderosa.com/rezeptpflicht-viagra-usa Wimpern schon nach und cialis vor oder nach dem essen unbedingt wird ist und wirkung viagra für die frau ihren na an viagra zuzahlung ich: ist was der. Kann http://azhasys.com/asa/viagra-magenbeschwerden/ Produkten ein! - es was levitra und hoher blutdruck Ich. Ist gemerkt,kam dass kamagra 100 online kaufen kommentierbar Gegenständen Ärzte. Wirklich kamagra shop erfahrungen die, mit gehen vom Sie viagra jetzt rezeptfrei Auslösen in frisch Kurzhaarschnitt.
dels pobres de primera fila i al tocat de la senyora empolainada per a l’ocasió #etfelicitofill

Mercè Sibina / @mercesibina
M'ofego al fang com Ofèlia... I miro l'arbre... Il·luminat, és amable o esgarrifós. I els actors, cavant la terra que els cau al damunt.

Josep M. Fonalleras / @fonalleras
Dos espectadors de la primera fila, en observar que el món vegetal irromp en les seves vides, decideixen ocupar uns seients de la quarta.

Laura Iglesias / @lauratrafach
Per què creixen les branques quan l’arrel està podrida? La força és senyora de la debilitat #elconcepte

 

Mercè Sibina / @mercesibina
Llàstima que, en aquest oceà de terra que s'escampa, s'enterri també la paraula. Diu Shakespeare: "Tot és oblic a la balança".

Laura Iglesias / @lauratrafach
Mira el món amb les orelles, veuràs com el jutge insulta l’humil. Entronitzeu al captaire i enfonseu al ric dins del pou #visca.

 

Mercè Sibina / @mercesibina
Epitafi. Com una festa d'estiu, globus vermells pengen de les branques. Haendel i sonets: immutables i perennes davant tanta experimentació.

Josep M. Fonalleras / @fonalleras
Què ens explica “Forest”. Què explica una antologia? És el bosc un personatge? Qui recull el munt de terra escampat a l’escenari?

Laura Iglesias / @lauratrafach
Al recompte final no hi ha vencedors ni vençuts! Resultat equànime de la cruenta batalla. Vídeo.

TOPOGRAFIA D’UN ESPECTACLE: DRUGS KEPT ME ALIVE

Nou curs, apunts nous

festival temporada alta

Robert Walser, microescriptures

En l’edició de Temporada Alta de 2009 vaig gosar poder tenir la responsabilitat d’escriure un bloc en el qual vaig abocar el que em suggerien els espectacles, el que em venia bé de dir o les ressonàncies que el teatre m’evocava. Evocar i abocar, els dos verbs en els quals es fonamentava el meu treball. I veure, és clar, i percebre sensacions i recollir perfums i mirar de transmetre’ls. Van ser verbs conjugats en la primera persona del singular. Aquest any, els verbs hi seran igual, però ara els direm en plural i en femení. Jo encara hi seré, però s’incorporen als Apunts de Temporada dues amigues que tenen en comú una afició sense mesura pel teatre, uns coneixements certs i una llarga experiència d’espectadores. Aquest és, en definitiva, el secret del bloc. Oferir una visió íntima i personal (i transferible, això sí)  que s’allunya de la crítica per entrar en la pàtria de les emocions. Amb la Laura Iglesias i la Mercè Sibina dibuixarem un triangle que serà equilàter. Cadascú de nosaltres parlarà del que li vingui de gust, una mena de caprici, delícia i privilegi de “flâneur” que, al final de l’alta temporada, volem que es converteixi en una mena de fris del que haurà estat el festival. Em sento com si hagués remat en solitari i ara, de cop, pugessin a la barca dues persones que no solament faran que navegui més ràpid sinó que, quan toqui, també fondejaran, proposaran nous escenaris, vistes noves, descansos amb la mar calma per contemplar plegats un paisatge tan acolorit, divers i dinàmic com el cartell de Temporada Alta d’aquest any.

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline