Guanya el teatre

Abans d’entrar a la Planeta, em trobo amb en Pep Cruz, a qui saludo, i després (no els veia) a en David Bages ladyera i en David Plana. Comentem que una final és una final i diem el que és habitual de dir en aquestes ocasions: l’important és haver-hi arribat. Tot i que el Torneig de Dramatùrgia es desenvolupa dins els paràmetres del bon joc i del respecte pel contrari, com si es tractés d’una “partita amicavole”, el cert és que, un cop ets a la final, tot i que hi has arribat i que això, sí, això, és el que compta, el que de veritat desitges és guanyar-la. Tant si el premi...
read more

Un triple “Me’n recordo” de Temporada Alta

ladyera Escena de l'obra "El tiempo todo entero", de Romina Paula Josep M. Fonalleras_____________ Recordo una gavina en una tarda d’emocions intenses. Recordo la continuïtat dels parcs. Recordo un laboratori. Una pràctica. Un exercici. Una sorpresa. Recordo el cor encongit davant la tragèdia oculta d’Argelers. Recordo Miranda. Recordo Pròsper i Ariel. Recordo una tempesta a Moscou i un televisor que transmet un espectacle de dansa. Recordo un locutor radiofònic que mira de dir el que no pot dir. Recordo el viatge empès per un amor que no pot ser i que no es pot dir,...
read more

Els homes i els reis

Enric V, Propeller Theatre La idea d’emprendre el muntatge d’Enric V es deu assemblar, salvant les distàncies, a la tibantor que ara tenen els meus dits a l’hora d’escriure sobre la proposta de Propeller. Seria millor no fer-ho. En el primer cas, per la dificultat extrema d’una obra que té múltiples escenaris i unes oscil·lacions notòries entre el drama i la comèdia. En el segon cas, perquè quan una posada en escena és tan captivadora com la que ha dirigit Edward Hall costa molt d’acotar-la i d’explicar-ne els matisos, la potència amb què ens arriba. El rei Enric V, un...
read more

Un cérvol que juga a tennis i el seu amic

Un sofà amb banyes de cérvols ladyera Sergi López va a parar a una selva on hi ha moixernons i baobabs, espàrrecs i arbres tropicals, una mena d'Amaçones imaginari i naïf que es construeix en base a la llum. La sala d'estar on hi ha un cèrvol dissecat passa ser aquest bosc exòtic i alhora casolà on es localitzen els somnis, les pors i les esperances d'algú que ja de petit volia ser explorador. És l'inici de 30/40 Livingstone, estrenat a remeron for dogs Temporada Alta. Buscar, trobar, aprendre i ensenyar són els lemes que s'endú en aquest viatge estrambòtic on Sergi...
read more

Triomfa la comèdia: no era una catxa

  Final del Primer Torneig de Dramatúrgia Catalana, a La Planeta, amb Jordi Galceran, Jordi Casanovas i Cristina Clemente. (Foto: Mercè Sibina) Fa uns dies, després d’acabar els quarts de final del primer Torneig de dramatúrgia catalana, vaig proposar deu pensaments, o com n’hi vulgueu dir. ladyera Ara, després de la final, hi torno. Amb cinc. Primer. L’èxit de l’experiència ha estat estratosfèric. En la final, disputada en un autèntic ring de boxa, hi havia fins i tot cadires supletòries al voltant del quadrilàter. La Planeta plena a vessar, que diria un cronista esportiu....
read more

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline