Guanya el teatre

Abans d’entrar a la Planeta, em trobo amb en Pep Cruz, a qui saludo, i després (no els veia) a en David Bages ladyera i en David Plana. Comentem que una final és una final i diem el que és habitual de dir en aquestes ocasions: l’important és haver-hi arribat. Tot i que el Torneig de Dramatùrgia es desenvolupa dins els paràmetres del bon joc i del respecte pel contrari, com si es tractés d’una “partita amicavole”, el cert és que, un cop ets a la final, tot i que hi has arribat i que això, sí, això, és el que compta, el que de veritat desitges és guanyar-la. Tant si el premi...
read more

Jungles còmiques (o no tant)

No puc anar a veure Jungles i encarrego la crònica al meu germà Jaume. Avantatges de tenir germans admiradors de Thibaud. ____________ "Observar i contemplar son les mostres d'enginy que Patrice Thibaud utilitza per vehicular els seus personatges; juga amb ells fins a confondre l'animal i l'home, que intercanvien constantment els seus papers. Potser hi ha moments en què el fil connector perd consistència, però aquí es recupera la excel·lència de Jacques Tati o de Buster Keaton phentermine 37.5 canadian pharmacy , sempre encarnats en la figura del còmic, el qual, a cops de mestre, provoca...
read more

L’erm desert de l’exili.

Camp d'Argelers. En aquest post hi ha fragments del llibre El Nadal que no vam tornar a casa. 1939, el primer Nadal d’exili. Edició a cura de Quim Torra. Editorial Acontravent. Un llibre que recull les proses i poesies d’un Nadal de catalans a l’exili. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Tot això és el passat perdut. Tot això és el passat que hem de retrobar. En aquesta nit d’un Nadal fosc i trist jo us convido a obrir el finestral com un acte d’esperança....
read more

Ara pots veure homes com si fossin arbres

Jordi Martínez, Míriam Alamany, Jordi Fité (traductor) i Xicu Masó lady era pills No són companyia. I potser això els dóna aquesta aura d'equip lliure, sense obligacions ni lligams empresarials que els corrompin. Aquestes “afinitats artístiques” d'un grup compacte que ha treballat en diverses ocasions i en muntatges amb records teatrals enormes com El silenci del mar o El fantàstic Francis Hardy continuen alimentant complicitats que els fan creure en un teatre íntim, artesanal, fet de silencis i monòlegs intensos. És un teatre atrevit amb els temps que corren, i és esperançador...
read more

El tiempo todo entero.

Frida Kahlo. L’emergent dramaturga i directora argentina Romina Paula agafa l’obra Figuretes de Vidre de Tennesse Williams per destil·lar-ne l’essència més pura i retornar-nos un punyent però endolcit beuratge on els mesurats ingredients, text, interpretació, direcció i escenografia combinen a la perfecció per lliurar-nos, a l’igual que amb un bon cocktail, al “puntillo” del plaer teatral. El tiempo todo entero és la història d’un triangle familiar amb un passat i un futur incert. Amb un present amarat de conflictes existencials al més pur estil de la tradició cultural...
read more

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline