Festival Teatre | Apunts de Temporada


Susn: un viatge d’anada i tornada

El director alemany Thomas Ostermeier retrata a Susn la destrucció d'una dona en cinc actes

La Susn (Susanna en bavarés) d’Ostermeier que hem vist a Temporada Alta sembla un pas més en la peculiar exploració que el director alemany fa de les heroïnes d’Ibsen en un o altre format. La seva vigra sales and best prices Nora, engabiada en un ambient high-tec contemporani, recargolava el potencial tràgic i fatalista que havia suggerit Ibsen i posava al dia les tensions que la dona burgesa assumeix si no accepta les regles implícites del contracte matrimonial en una societat patriarcal. Amb Susn, Ostermeier segueix aprofundint en els efectes –els estralls- que el món mascle pot causar en la psique femenina quan aquesta es mostra massa fràgil i trencadissa. Aquí, però, no som en gàbies burgeses sinó en el bosc feréstec d’un entorn rural on l’erotisme d’arrel animal es manifesta implacable i brutal. (més…)

El Bestiari musical de Cabo San Roque, exercicis d’un esdevenir animal

El trio Cabo San Roque porta a Temporada Alta el seu darrer espectacle, generic triamterene Bestiari, amb un zoològic musical

lady-era pills

Bestiari*Carme Pardo Salgado és professora d'Història i Estètica de la Música a la Universitat de Girona.

 

Lowland

La coreògrafa Roser López Espinosa s'inspira en el moviment dels ocells per a crear Lowland

Lowland Temporada Alta lady-era pills

*Maria Diamantes és il·lustradora i dissenyadora gràfica.

PosT

Jordi Galí presenta en el festival Temporada Alta su último espectáculo visual, T

Jordi Galí presenta 'T' al Festival Temporada Alta

© Anaïs Lleixà

¿Es un caballo? ¿O un animal acuático de tiempos prehistóricos?

¿Lo romperá él mismo una vez acabado como los dioses caprichosos capaces de borrar su obra reputable non parscription pharmancy de un plumazo? ¿O quizás un mal gesto ínfimo hará que caiga todo sin más, cortándonos el aliento?

No importa.  Jordi Galí nos tiene hipnotizados, el resto da igual.

Desde que se hizo la luz y vimos una estructura incomprensible con ruedas de bicis a modo de poleas, maderas, llantas y escaleras,  la racionalidad perdió terreno y la curiosidad llenó la sala.

Entre los elementos se movía el Hacedor, silencioso como una geisha. Cambiaba puntos de apoyo generando equilibrios increíblemente sólidos pese al acecho de la gravedad, que esperaba agazapada. Movía piezas lady era pills deslizándose de un lado a otro sobre unos andamios etéreos que dejaban poco a poco de ser carcasa para convertirse en cuerpo entero.

Siempre dentro del cuadrilátero rojo, que a modo de coto coloreado demarcaba los límites de un universo en continua transformación, él trabajaba, incansable.

Y de repente, sin previo aviso, suavemente casi,  el mecanismo se acciona, la creación respira al fin. El Hacedor contempla su obra en movimiento.

No importa, nada. La simple oscilación fascina de tal manera que cómos y porqués sobran. Sólo queda deleitarse viendo la transmutación de elementos de la talla de un vasito de plástico en sílaba faltante, la nº17 que invocábamos hacía rato.

Visita guiada als baixos fons

Oskaras Koršunovas furga en el drama de la pobresa amb una adaptació dels  Els baixos fons.

I

Abans de la visita guiada als baixos fons,
varen portar-me a un bar
no massa gros ni prou petit per descobrir-hi
un colibrí begut o una agulla amagada, una barra
amb mirall i dos televisors us online pharmacy medicines
irradiant la música i notícies
sense veu ni volum suficient
per competir amb les escurabutxaques
o els escarabatets. Poquet client.
Davant la barra, una pissarra
i enmig de la pissarra verda
-publicitat d’Estrella-
una creu
feta amb guix blanc, gruixuda:
“Has vist? Sembla un Malévitx”
em diu l’Isa.
______Era una creu estranya.
______Estranya significa, avui en dia,
que no anunciava res.
Ni el Barça-Betis en obert
ni cerveses barates.
Era una creu de guix, guixada a mà,
molt blanca i molt gruixuda.
Ens la miràrem prou
per cridar l’atenció:
______-¿Sabéis qué es?
______- No, la verdad.
(Érem a Can Gibert, parlàvem castellà) - Ya.
- Es una cruz extraña.
______- ¿Por qué no preguntáis al dueño? A ver si os dice la verdad.
(Brindem amb ell) – ¿Cuál es...?
______- ¿El dueño o la verdad?
(Somriu, és de fer broma. Somriem).
______- Pues nos rendimos.
(Beu un glopet).
______- La cruz es por los negros y para los moritos,
y está frente a la puerta pa decirles
que no son bienvenidos.
Porque es que en este barrio,
en cuanto te despistas, te encuentras el bar lleno
de negros que no beben y moros que no comen
se ve que está prohibido,
pero a los muy jodidos
ni dios les ha prohibido
sentarse por la cara a ver quien marca un gol.
Para eso es la cruz blanca. ¿Qué os parece?
Preguntádselo al dueño,
______a ver si os miento o digo la verdad.
Un Malévitx
blanc
com cal.

II

Un dia que
les males companyies
ens varen passejar pels baixos fons
encara no es podia
prendre l’eucaristia
a plena llum del dia:
calia trobar un cau.

______- Ja em veus? Clavat.

Érem a Salt.
Duies la meva roba.

______-T’has disfressat de mi?
______- T’importa?
______- No sóc un assassí.
______- Però la portes?
______- No sóc un assassí, només mal peça.
______- I la pitsola?
______- És de joguina, però mola.

Havien augurat
una mort
imminent per vint mil homes,
que anaven a la mort com qui es capbussa al llit
prò escoltàvem Shakira
i no sentíem gens
les veus d’aquell televisor
que impostaven la calma i no importaven
de plasma, o cataplasma, les notícies
qui sap potser auguraven sol
______o qualsevol
altra cosa un forat al bell mig
d’un vell mapa d’Europa
feia estona que ja havíem marxat
ja feia estona
érem a Salt.

______- No faig mal a ningú.
ladyera ______- Només…
______- Em deixes veure’t nua?

Era el dia mundial de la carn crua,
ens va anunciar el peix

______- … a tu mateix,

que es mossega la cua.

______just abans de
______posar fil a l’agulla:

______en l’ull per ull
abans hi han de passar cent mil camells
______- que no tenen orelles,
______hi senten pels forats del nas-
que els fill de l’aldarull.

______- Ja veig que encara tens les dues mans.
______- Felicitats.
______- I els entrepans?

Érem a Salt i encara no es podia
prendre l’eucaristia
a plena llum del dia.

*Isaki Lacuesta és director de cinema.

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline