Cop ploma sobre Cop Fatal

Cop Fatal, idea de Serge Kakudji i Paul Kerstens  
Il·lustració de Txell Darné

Il·lustració de Txell Darné

 

Coup Fatal és la darrera proposta d’un tercet –Alain Platel, Fabrizzio Cassol, Serge Kakudji– que el 2008 ja va triomfar amb Pitié!, reconvertit en singular quartet gràcies a la incorporació del guitarrista Rodríguez Vangama com a director musical. Vangama hi va entrar (COP DE SORT) quan el projecte encara no havia adquirit l’envergadura actual i s’havia estrenat, amb un èxit rotund, en format concert i basat en el treball que deu músics de Kinshava, procedents de diferents àmbits, havien fet a partir d’una sèrie d’àries barroques seleccionades per Kakudji. La bona acollida, l’interès i la implicació de nous creadors i promotors el van anar fent créixer fins a convertir-lo en l’espectacle que és ara i amb el qual han recollit –i ho seguiran fent– aplaudiments i ovacions.

Som a El Canal, l’últim diumenge de novembre, i mentre a fora la grisor i el fred de la pluja aplaquen l’ànim i adormen l’esperit, dins la sala regna una fabulosa eclosió de vida. Dotze músics congolesos, dos incombustibles ballarins i cantants (Russell Tshiebua i Bule Mpanya) i la increïble veu del contratenor Serge Kakudji s’encarreguen de fer-nos viure l’energia i l’escalf d’un mestissatge musical inèdit: àries barroques, música tradicional congolesa, jazz, rock... convivint sense estridències ni protagonismes egòlatres, unint l’essència de dos continents que poques vegades s’han sentit germans. (COP DE MÀ)

Entren brandant un exèrcit de cadires de plàstic blaves. En algun lloc he llegit que són idèntiques a les que es van fer servir durant les celebracions del 50è aniversari de la República del Congo. No sé si és veritat, però, en tot cas són prou reveladores. Com ho és l’aire coreogràfic amb què les mouen. Descalços, amb un vestit que recorda el dels atemporals músics d’orquestra i una immaculada samarreta blanca, s’apropien d’un escenari dissenyat en col·laboració amb Freddy Tsimba –un artista congolès reconegut i compromès–, format per una estreta plataforma elevada, disposada al fons de l’escenari, i un bosc esclarissat de cortines amb un alt contingut simbòlic –ressò de bales de guerra–(COP D’ESTAT) enmig del qual regna la figura i la veu –una veu sorprenent capaç d’anar des de les notes més agudes a les d’un baríton baix– de Serge Kakudji.

Monteverdi, Händel, Bach, Vivaldi o Glück s’alcen així agombolats pel groove d’una orquestra que aglutina instruments elèctrics amb xilòfons, balàfons i peces gairebé primitives, com el likembé. Músics i ballarins conformen un espectacle vivificant, enèrgic i encomanadís que fa vibrar el pati de butaques. (COPS DE PEU)

Més tard, gradualment i sigil·losa desapareixen. Poc després reapareixen, orgullosos i agosarats. (COP D’EFECTE) Vestits amb combinacions impossibles i estridents, lluint barrets, corbates, ulleres de sol i sabates de disseny com si fossin dandis de passarel·la: són els “sapers” (membres de la societat dels ambianceurs i de les persones elegants) que fan del vestir refinat i extremat la cuirassa i el refugi on s’amaga la misèria d’una crua realitat. És el moment més enlluernador (COP DE COR) i el que ens farà viure els minuts més colpidors de tot l’espectacle: la cançó, ara esdevinguda himne, “To be Young, Gifted and Black”, de Nina Simone, interpretada per Tshiebua i Mpanya mentre avancen enmig del públic, grades amunt… i, finalment, l’exquisida “Lascia ch’io pianga...” com a expressió dolorosament bella del crit de llibertat de tota una nació. (COP DE PORTA)

*Núria Sàbat, diplomada en Educació primària, llicenciada en Filologia catalana i postgrau en Teoria i crítica teatral. Ha exercit la crítica teatral a El periódico de Catalunya. Col·labora regularment en diverses publicacions: Descobrir Catalunya, Gavarres i Revista de Girona.

*Txell Darnéil·lustradora, diu: 'Il·lustrar és expressar-te amb imatges'

Grrrràcies…Merrrrci

Un dels clowns amb nom propi, Avner Eisenberg (the eccentric) arriba al Festival Temporada Alta amb el seu espectacle Exceptions to gravity després de quaranta anys fent riure a tot el planeta.

Exceptions to Gravity

Exceptions to Gravity

____

*Marcel Tomàs és actor.

Creación de Photoshop para una publicación después del visionado de un espectáculo de El Conde de Torrefiel

El Conde de Torrefiel juga amb la dansa i el teatre en el muntatge Escenas para una conversación despúes del visionado de una película de Michael Haneke *Xavi Pardo és periodista.

Lowland

La coreògrafa Roser López Espinosa s'inspira en el moviment dels ocells per a crear Lowland

Lowland Temporada Alta

*Maria Diamantes és il·lustradora i dissenyadora gràfica.

Bellesa, sentiment i força

La coreògrafa Eva Yerbabuena va presentar Ay! al Teatre Municipal de Girona Eva YerbabuenaSota un feix de llum, el travessa en diferents plans una figura diminuta que exhala, però, una gran força. Era la primera imatge de l'actuació d'Eva Yerbabuena, una coreògrafa i bailaora que ha sabut crear el seu propi llenguatge en el món del flamenc. Lluny de tòpics folkloristes, recull l'autenticitat flamenca i en conserva l'essència “jonda”, aportant-hi a més una concepció molt teatral i amb ingredients dansístics ben contemporanis que ha nodrit amb les col·laboracions amb coreògrafs d'altres estils (com ara la Pina Bausch), al llarg de la seva premiada carrera, de reconegut prestigi internacional. Ay! és una proposta intimista, sense cos de ball, en un escenari nu, només amb alguns elements que integra a l'execució: una taula, una cadira feta de marcs. La granadina manté la intensitat tot combinant un alt nivell d'exigència amb una desimbolta espontaneïtat. El seu cos vibra i fa vibrar, magnètic, un ball sorgit de l'ànima, que expressa "quejío", pena, dolor, sofriment, esgarrifança i també alegria i esperança. Un espectacle deliciós ple de sentiment, que al final de moltes frases coreogràfiques aixecava tímides però irrefrenables veus espontànies d'alguns dels assistents: “¡ole y ole!”, “¡sí, señora!”, “¡eso es!”... Excel·lents la partitura i la guitarra del sevillà Paco Jarana, la percussió d'Antonio Coronel, de Huelva, i imponents les veus d'Enrique El Extremeño y del barceloní José Valencia (Joselito de Lebrija), amb la intervenció perfectament encaixada del violí del moldau Vladimir Dmitrienco, que també col·labora amb artistes com Belén Maya i és solista de la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla. Un encert programar aquesta mena d'espectacles perquè també els puguem veure al Temporada Alta. *Maite Guisado és especialista en arts escèniques a TVE

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline