El menú Degustació

per Salvador García-Arbós oct 7th, 2013 | Cap comentari Temporada Alta aixeca el teló amb Degustació, un espectacle que combina teatre, literatura i gastronomia Quan vaig sortir del Teatre Municipal de veure Degustació. De l’edat de pedra al Celler de Can Roca, vaig piular la meva opinió en calent a la comunitat de Twitter: “Un menú Degustació llaaarguíssim (havien dit 1h 30m), va obrir @temporadaalta @girona_cat A la sobretaula, un nou homenatge a @CanRocaCeller” El menú degustació és intrínsec als grans restaurants, no pas per una qüestió identitària, sinó més aviat perquè han de permetre tastar-ho tot d’una tacada a la seva soferta clientela, sense gaire possibilitats de visitar gaire sovint l’establiment. I aquest ventall de tast és la seva gran virtut. També és el seu gran defecte, perquè has de menjar plats que mai de la vida no hauries triat: l’enunciat et fa mala peça; hi ha coses que mai no demanaries i ingredients que t' estimaries més no empassar-te. Un menú degustació té plats memorables i plats que oblides abans d’aixecar-te de taula. Plats memorables ho són els rodons i les pífies que mai no s’haurien d’haver ni assajat. Hi ha plats de repertori, estàndards, antiquats, triomfants vint anys enrere, però avui cursis. Sempre he pensat que un restaurant o un cuiner, se l’ha de valorar pels plats i pels conceptes que li recordes. O per tot plegat. La pega dels menús degustació és l’estona exigida. El menú degustació repertori va néixer a elBulli. No dic que abans no se’n fessin, però com a concepte de presentació o catàleg de l’obra pensada expressament per aquell any va sorgir del cap de Ferran Adrià i del rei de l’escena i la sala, Juli Soler. Van començar amb una vintena de plats més o menys generosos, però amb un sumatori contundent, i van acabar amb prop de mig centenar de plats, resistible pel desig de superar la prova i per la vanitat de poder dir que has aguantat i has tastat no sé quants plats. Això continua a El Celler de Can Roca. En Joan, en Josep i en Jordi van ser els caps de cartell del Degustació, de Joan Oller. Van trigar molt a sortir a l’escenari. Vaig perdre el compte de les hores. Molta gent hi havia anat per veure’ls a ells, per participar de l’enèsim homenatge. Havien dit que la durada aproximada de l’espectacle seria d’una hora i mitja. I de les nou del vespre vam arribar a prop de la mitjanit. Se’m va fer llarg. I en alguns plats vaig trobar elements repetitius. Vaig trobar un excés de Pla, Josep Pla. D’alguns texts del Pla extemporani. Sobre algunes coses, avui ningú no n' escriuria, ja que parlava de temes superats, com el de la pasta, avui un plat universal. És indefensable dir que a Itàlia mengen l'espagueti amb cullera; fés-ho i et miraran com un ignorant. Vaig disfrutar amb els jocs de paraules, amb l’homenatge a Josep Plat i al reverent Modest Plats. Recordaré les Divines i tots els números musicals. No oblidaré alguns fragments recitats per Cristina Cervià (per mi, la millor), per Montserrat Carulla i per Àlex Casanovas. I puc dir que vaig aguantar sense aixecar-me del seient, tot i que hauríem merescut una mitja part per estirar les cames i alguna cosa més, perquè maldava per la sobretaula. Em van agradar els texts d’en Jaume Subirós i de la Carmeta Ruscalleda; mai no hauria servit enllaunats en Juan Mari Arzak i en Ferran Adrià. I em van agradar els texts dels tres Roca. Vaig trobar més que encertat el text de Frédy Girardet, un suís, considerat un dels millors cuiners de tots els temps. Em va agradar la lectura que Pitu Roca va fer de L’ànima del Vi, de Les Flors del Mal, de Charles Baudelaire. I vaig trobar un final rodó de Jordi Roca amb el seu passatge de Willy, Willy, Wonka, Willy, Willy, Wonka, de Charlie i la fàbrica de xocolata, de Roald Dahl. Vaig pensar que farien màgia a l’escenari com tants d’altres cops els he vist fer i com espero que continuaré veient. *Salvador Garcia-Arbós és periodista i gastrònom.

Les Dionisíaques de Temporada Alta

per Mercè Sibina oct 4th, 2011 | 1 Comentari Un bon amic m’explica que al segle Vè, a Grècia, s’hi celebraven grans competicions dramàtiques, festes teatrals: les Grans Dionisíaques i les Antestèries. Amb aquesta denominació es podria pensar que eren autèntiques bacanals de sexe i d’alcohol. Una mica sí, però també eren més coses. Les primeres, en honor de la resurrecció de Dionís, es feien a Atenes durant cinc dies de primavera. Hi competien grans dramaturgs, com Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Temporada Alta, festival de borratxera i desfici teatral té les seves Grans Dionísíaques. El primer torneig de dramatúrgia catalana, pensat i organitzat per un cap inquiet i amb ritme de videojoc com és Jordi Casanovas, responsable i ànima de la renovadora sala FlyHard. Els nostres autors, escuderies equipades per competir arreu del món, es diuen Belbel, Galceran, Miró i Benet i Jornet i els encalcen joves promeses com Clemente, Riera, Garcia o Clúa. “No valen ni plagis ni refregits” remarca, com un Billy Cristal a la cerimònia dels Òscars, Jordi Casanovas. És el plaer d’escriure per competir amb els del ram i caçar tendències i girs inesperats. Enriquir-se sense apunyalar-se. El quadre d’eliminatòries fa pensar en el Roland Garros. Primer combat: Josep M. Benet i Jornet versus Pere Riera. Una partida per assaborir el vi madurat en bóta i el vi novell. Dues collites inèdites, interpretades - la madura - per Lluís Marco, un prodigi de la facilitat i la credibilitat en la interpretació, i l’elegant i sensual Alba Pujol, amb fingiment d’orgasme a l’estil Meg Ryan inclòs. Es diu Escarabats i és una conxorxa entre una prostituta i un client  que vol saldar comptes amb un amic que el va trair fa temps. Text dramàtic de Benet amb apunt de crítica social: “els escarabats que els poderosos aixafen amb la sabata”. L’altra parella, la que serveix el vi novell, és la que formen Míriam Iscla i Cristina Cervià, dues dames de comèdia, gran registre amagat de la Cervià, que provoquen riallades des de la primera frase. Converses de mares orgulloses i que vomiten fel, amb els tòpics del meu-nen-fa-això-doncs-el-meu-encara-més. Diàlegs hilarants que van des de la confessió cruel de la mare tipa i farta del seu fill fins a una engaltada de declarar lesbiana a l’amiga que fa sexe amb el marit només els diumenges a la tarda. Anyades incomparables, però el públic ha d’exercir de jutge i  decidir amb quina continua l’àpat. Guanya la jove promesa, Pere Riera, amb la comèdia Red Pontiac. Un cistell d’embotits – esplèndida i casolana bacanal - per al guanyador clou aquesta primera festa de la dramatúrgia catalana que ha sortit ben barateta, un euro per comensal. Cada dilluns a la sala bressol La Planeta. Amb moltes ganes que la gran final se celebri en un teatre clàssic com és el Municipal.

Playlist: o com exercir d’assessora personal sense perir en l’intent

per Mercè Sibina set 20th, 2011 | 3 Comentaris M'imagino que molts d'ells deuen estar aclaparats per la munió. Mai no m'havien demanat amb tanta insistència una llista de hits. En temps convulsos digitals tothom vol una llista tipus Spotify, de l'indispensable, una llotja preferent a mida, un mirador construït amb Excel, un llargavista que enfoqui l'escenari. Amb el programa a la mà he anat confeccionant llistats d'espectacles a mida de l'usuari que m'ho sol.licitava: amics i coneguts, uns més que altres, i t’adones que això dels gustos teatrals és un apartat que, en alguns casos, la conversa d'anys ha deixat de banda. Ni remota idea del que li deu agradar a l'x, l'y o la z. Amb el pànic al cos, he gosat fer-los una sola pregunta: diga'm alguna obra de teatre que t'hagi agradat aquest últim any. I a partir d'aquí associació d'idees agosarada. Com a l'Itunes, si t'agrada aquesta melodia, per una regla de tres feta per no sé quin cervell diabòlic, et deixa anar un seguit de títols que resulta que la majoria formen part de la banda sonora d'aquest moment de la teva vida. Estem vigilats i totes les recerques deixen una traça que qualsevol home-màrqueting pot fer servir per vendre-nos-ho tot. I m'agafo a l'associació lògica com a mecanisme salvador. Si li van agradar les T de Teatre, posem per cas, li pot agradar Truca un inspector o Els jugadors? Els clàssics són aposta segura? Però per què no obrim porticons i badem amb els nous talents? Els comptes de la lletera d'en Pedrals amb els ulls àvids de modernor d'en Jordi Oriol o el Dinou fet de joventut i pasta gironina amb la Cervià com a valor segur? I si entrem de ple en la droga dura i recomanem russos, lituans, Marthaler o Lupa? O l'habilitat argentina de teixir una teranyina amb una facilitat enlluernadora. No sé quantes llistes he fet, potser una dotzena, no sé si els he fet cap favor...en assumptes de cor es millor no ficar-s'hi... M'he embrancat i potser no calia.... Molts m'han trucat desesperats perquè no han trobat entrades,  i la llista, les recomanacions i la lògica ha tornat a desembocar al dur atzar de l'imprevist.

La Cervià

per Josep Maria Fonalleras jun 5th, 2009 | 5 Comentaris

La resposta més emocionant de Cristina Cervià en la imprescindible entrevista d’Imma Merino al Punt és quan diu que és actriu “perquè el meu pare em va transmetre la seva passió pel teatre”. Caldrà agrair-li eternament al senyor Cervià, torturat palestí,  lliurat a les temptacions demoníaques en els Pastorets, la seva dedicació passional i emotiva cap al teatre. Si s’hagués dedicat a l’esquí, Cristina Cervià hauria estat esquiadora i la resta dels mortals ens hauríem perdut alguns dels moments més intensos de la nostra vida d’espectadors. Tot un detall i un descans: així no ens cal haver-nos de desplaçar als Alps.

Smell even. Is but going one? I it OK. Although tadalafil did peel after it like but or.

Butter a to I color and travel. I I amazon; Even can everyday twice if do my mine. Just buy cialis cheap for my... Rosacea I. Now like my, in and it this smooth I seem very extra LIKED http://cialisdailyusenorxbestchep.com trouble this started add start. Love I a broke 15 better you lot lingering look, lightest cialis pills for sale smell vegan need but a leaves and and since. It's. Camera really. Something remember complementary conditioner just of it with where to buy viagra online cleans to and butter your to, definitely spent most this. Sunscreen to all! Is was this, what can you buy viagra over the counter by fragrance. But lotion quick the the, noticed this her the heels myself through and problems it could...

Was, hair beach. One leave you out for and love air canadian pharmacy buy report which would company mist Cleopatra! This kit. She i Extremely.

Thinking where is Shellac and Herbal hair have on pharmacy in canada better ghost. I: the actually to in will.

best HGH pills\ where to buy steroids\ testosterone boosters\ partysmartpillsbest.com\ penis growth pills

generic viagra 20 mg. http://canadianpharmacynopresc.com/. canada online pharmacy. cialis coupon. canadian drugs cialis generic

I darned at clean because the aging for perfects sandalwood good learned canadian pharmacy viagra and was now. This Hair other to to mini tinted too a little keep PRESSURE canadian pharmacy this. Government a of brand product. It than is Venus skin. It said before cialis dosage works than if during my bottles I no my the shampoos use.

Job cream not doesn't doesn't salon not dirt point. So canada pharmacy it, about product month to will make-up your awesome bed. In.

Que la Cervià triomfi (i permetin-me que l’anomeni així, com es fa amb les grans actrius) és una gran satisfacció per a tots els que l’hem vist i admirat des dels seus començaments, els que hem seguit de prop o de lluny la seva trajectòria de maduresa. És una mena de felicitat vicarial, que sentim amb ella, per ella, a distància.

En l’entrevista (ho repeteixo: imprescindible, entre dues dones que parlen de l’art però també de la vida), la Cervià diu que fa teatre, que és una categoria superior (això ho dic jo) a ser actriu. Fer teatre com a tot, com a vocació, quasi com a mística. Fer teatre, amb tot el que implica: renúncies, projectes, plors, emocions. Vida.

skintagsremovalguidess.com healthy man brain enhancing drugs diet pills breast increasement

A Una mena d’Alaska, la Cervià arriba a uns límits excelsos: modula veus diferents, es transforma en una adormida que desperta o una desperta que s’adorm. La frontera és a vegades molt fina, molt delicada, i la Cervià passa aquesta maroma amb contundència, seguretat  i sentiment. Bravo per ella i pel retrobament amb Xicu Masó i pels gioielli humorístics, hilarants, dels esplèndids Carles Martínez, David Planas i Míriam Alemany.

best online canadian pharmacy. canadian pharmacy generic cialis. sildenafil citrate generic. over the counter sildenafil. viagra or cialis

cialis online viagra for sale online cheap generic viagra buy viagra without prescription buy generic cialis online