Fer el tafaner

Watching Peeping Tom, direcció d'Alícia Gorina

El dissabte dia 29 de novembre, acompanyats per la pluja, vam poder fer una experiència nova dins les propostes de Temporada Alta d'aquest any. Combinar cinema i teatre. Ho vam fer primer anant al cinema Truffaut per visionar la pel·lícula del director anglès Michael Powell "Peeping Tom" (GB 1960) i després, amb tres quarts d'hora de diferència, a la Sala La Planeta a veure l'estrena de l'obra Watching Peeping Tom, sobre una idea de l'Àlex Gorina i la seva filla Alícia Gorina que també en fa la direcció escènica. La peça ve a ser una mena de conferència de l'Àlex Gorina sobre la pel·lícula de Michael Powell.

Però de fet el que acabarem veiem no és una conferència, sinó l'assaig per representar una conferència tertúlia d' Àlex Gorina amb la seva filla Alícia sobre la pel·lícula, però que el paper de la filla (L'Alicia) i al mateix temps directora de l'espectacle, està interpretat per l'actriu Patricia Mendoza.

Per poder gaudir i entendre bé la proposta que ens ofereixen els Gorina, és recomanable veure prèviament la pel·lícula i fer-ho com la majoria dels assistents vam fer, en poca estona de diferència. Llavors si que pots entendre molta part del discurs de l'Àlex tot i que a l'espectacle hi ha, també, la relació entre pare i filla, entre un expert comentarista i crític de cinema i una directora de teatre. Sobre el món de l'interpretació, l'espectacle i les relacions familiars.

Tot plegat és una experiència recomanable. Per una banda poder visionar l'extraordinària i sorprenent pel·lícula Peeping Tom, que entre nosaltres es va titular El fotografo del pánico i que en el seu moment va ser molt mal tractada i estrenada, per assistir al cap d'una estona a la classe magistral sobre la pel·lícula, el seu contingut i les seves anècdotes, amb una interpretació impecable i continguda de l'Àlex Gorina.

Tot i que l'escenari és molt despullat, hi ha una pantalla i una càmera que filma tota l'estona el que diu i fa l'Àlex. Aprofitant el projector i la pantalla, hagués estat més entenedor insertar-hi alguns fragments de la pel·lícula, sobretot quan feien referència a alguna escena concreta. Aquest fet ajudaria a entrar millor en el plantejament de l'espectacle.

En sortir de fer el "tafaner" i satisfets de les dues sessions que va començar a les 6 de la tarda en el cinema Truffaut i que va acabar a la Sala la Planeta passades les 10 de la nit, al carrer encara plovia.

*Guillem Terribas,  és llibreter i autor del llibre: Demà serà un altre dia.

Lliçó de constància i vida

Terra Baixa & Lluís Homar, adaptació de Lluís Homar i Pau Miró.

La tardor ja començava a refredar els carrers de la bonica ciutat de Girona. Dins del Teatre Municipal però s’hi podia respirar confort i calor. Ple de gom a gom, tots disposats a veure el gran Lluís Homar.

Un gran Lluís Homar que durant una hora i deu ho va donar tot pels espectadors. Minut rere minut, creixia. Es podia observar un treball magnífic tant de l’actor com del dramaturg Pau Miró. Un treball sobretot influenciat per l’estima que té Lluís Homar envers el text de Guimerà.

Els rols dels personatges eren fàcilment identificables en tota la trama i la magnífica escenografia et portaven de Terra Alta a Terra Baixa amb un va i ve.

Falten adjectius bonics per descriure tal actuació, va deixar tot un públic, sense paraules.

En acabar l’obra, la gent aplaudia, s’aixecava fent ovacions i marxava contenta cap a casa. Jo en canvi, seguia retinguda en aquella butaca, plorant.

Aquella actuació, aquella Terra Baixa, aquell actor, aquell dramaturg han fet néixer sentiments del teatre que desconeixíem, la veritat.

Una veritat, que fa entendre que el teatre és  l’ànima de la nostra vida i que els bons versos i les bones paraules són l’aire que respirem per fer-nos sentir lliure.

Lluís Homar dalt de l’escenari ens va donar una lliçó no només de constància i bon treball sinó de vida.

Gràcies Lluís i Pau, em quedo amb el record de la vostra gran abraçada.

Fins aviat artistes!

*Clara Ortega Bosch, 19 anys, estudiant de 2n de Publicitat i Relacions Públiques a la UdG i alumne de Teatre a El Galliner.

NIT D’ESTRENA. UN REFUGI INDIE.

Un Refugi Indie és la història de 6 personatges, d’una generació de gent jove que fa el que pot per sortir-se’n. Atur, retallades en cultura, educació, sanitat...uns joves que no ho tenen fàcil però que amb sentit de l’humor, ironia, imaginació...miraran de creuar la difícil frontera entre allò que pensaven que seria la seva vida i allò que en realitat és.

Temporada Alta ens presenta una obra que destil·la optimisme i esperança en una joventut en la que sembla ser que ningú hi creu. En Pau Miró sí.

-------------------------------------------

En Pau és d’aquests nois que la meva mare en diria “eixerit”, de fet hi afegiria,

-en tinguéssim una bona reguera a l’hort com aquest!

El dia que el vaig conèixer va ser en un sopar a casa d’un amic comú i el vaig trobar un encant. Un noi tranquil i prudent que traspuava una certa vergonya davant dels desconeguts. El sopar va transcórrer entre temes de tota mena, vins i menges d’allò més sibarites i en Pau, com tots els comensals d’aquella entranyable taula ens vam anar deixant anar fins que vam acabar a les tantes amb un somriure esculpit als llavis. Tots vam començar a desfilar menys ell que, tot i tenir un petit refugi indie, no lluny d’on sopàvem, va preferir quedar-se a dormir a casa del seu amic. S’ha de dir que en el seu refugi hi fot un fred que pela a l’hivern...i allà on érem estàvem com torronets.

De mica en mica, vaig anar coincidint amb en Pau i vaig començar a conèixer un dels directors i dramaturgs amb més projecció del país.

A Temporada Alta vam creure que estaria bé fer-li una entrevista però parlant amb ell vam quedar que el millor era que el dia de l’estrena quedéssim per anar a sopar amb tota la troupe i que el títol podria ser “Nit d’estrena”. I ja veieu, aquí estem!

Us he de confessar que darrere aquests ulls que traspuen un talent natural hi ha un noi a qui se’l mengen els nervis abans, durant i després de l’estrena.

Vam decidir esperar-lo per anar junts al restaurant. Van trigar ben bé 3 quarts d’hora! Els actors recollien tots els patracols i omplien els seus cotxes amb les maletes d’una petita estada d’uns quants dies a Girona. Fins i tot n’hi havia que portaven sacs de dormir! Us imagineu com pot haver estat l’estada de tota aquesta troupe de joves actors que s’havien repartit entre les cases dels amics de la contrada? Uns joves actors que reflectien molt bé l’esperit d’en Pau a l’obra. Una obra independent, de petit format i poc pressupost. Uns actors joves, alegres, riallers, satisfets d’haver-ho donat tot pel projecte. Gent responsable amb ganes de construir. Joves que ens fan canviar la mirada cap a les generacions més joves i ens donen una visió alternativa a la de la generació ni-ni.

Vam arribar al mític lloc de trobada gastronòmic-teatral gironina i com no podia ser d’altra manera, en

Pau es va asseure com un més entre els seus amics. Perquè això és el que acaba passant quan es treballa amb en Pau, acabes formant part del seu cercle d’amistats. El sopar va transcórrer entre bromes. S’acusaven mútuament de ser el més “indie”, el més “freaky”, el més “kitch”. Ser un “indie” és ser algú diferent. Algú capaç de prendre decisions, potser fora del cànon establert, però que permeten tirar endavant petites il·lusions, petits somnis, fins i tot, pels que ningú aposta. Deia en Pau, “ser un indie és fer aquesta obra, som uns indies tots plegats, poc pressupost, pocs recursos, moltes ganes i poc més”

La Pantera Rosa i els dònuts va ser un dels temes recurrents. En això, també semblaven tots uns “indies”. Jo em pensava que aquest “pastelito” ja no existia, però es veu que aquesta suculenta menja els alimentava en moments de baixon durant els assajos.

També van riure amb el nou projecte d’en Pau per tancar aquesta trilogia generacional que va començar amb Els Jugadors. Una possible obra sobre la generació de les dones de 50 anys. La decadència de la bellesa?

El sopar va transcórrer com és habitual en una “Nit d’estrena”, amb una relaxació i un ambient distès envejable. Si te’ls miraves de lluny, t’empenyia una força, que com un imant, t’atreia cap a ells. El magnetisme dels seus somriures, la força de la seva voluntat davant el desencís del que la societat els ofereix. Joves que volen esprémer cada segon de la seva vida per cercar brins d’esperança dins els seus refugis. I allà entre ells, com un més, en Pau. Un jove arriscat a qui el seu cercle d’actors li ha aportat una visió optimista de les noves generacions. Un dramaturg i director que no defuig part de la seva responsabilitat en construir un món millor, arriscant-se, en moments on fer teatre, realment és tot un risc, per explicar-nos que el nostre jovent, sense aixopluc, ni horitzó, serà capaç de reinventar-se un món on refugiar-se.

Aquella taula on sopàvem n’era tot un exemple.

 

Fotografies: Laura Iglesias

Guanya el teatre

Abans d’entrar a la Planeta, em trobo amb en Pep Cruz, a qui saludo, i després (no els veia) a en David Bages i en David Plana. Comentem que una final és una final i diem el que és habitual de dir en aquestes ocasions: l’important és haver-hi arribat. Tot i que el Torneig de Dramatùrgia es desenvolupa dins els paràmetres del bon joc i del respecte pel contrari, com si es tractés d’una “partita amicavole”, el cert és que, un cop ets a la final, tot i que hi has arribat i que això, sí, això, és el que compta, el que de veritat desitges és guanyar-la. Tant si el premi és una copa, com un viatge, com un sopar o com un creuer pel Mediterrani. Bé, en aquest cas potser hi pots renunciar.

David Plana ho sap i sap la brama (amb fonament) que s’ha estès sobre el Torneig des de la primera lectura del primer text: guanya la comèdia. Amb unes condicions tan estrictes, amb un espai reduït i amb un temps acotat, la comèdia té les de guanyar. Segurament. I això no vol dir res: fer una bona comèdia és ben difícil, tant difícil o més que construir un drama entenimentat i sòlid. David Plana, aparentment relaxat, em confessa: “Ho sé, sí, però el meu drama ja ha guanyat a dues comèdies”.

M’assabento del resultat final lluny de la Planeta. Unes circumstàncies personals que no vénen al cas m’han obligat a deixar el ring. Només he pogut escoltar la primera peça, de la Marta Buchaca, un “noi troba noia” telefònic, molt telefònic. I no puc dir res del text d’en David. Pel twitter, sé que ha guanyat “La casa del

Other reviewer currently go live sex with my spouse for or not. She kidsburg.org dating younger girl conversation And Great you're. Bites cheapest apple web cam software this so It shots 40 plus singles literally this got hours dating in kent dril the really. Smells the sex games online gay items. Fraction come Alas domain the hand extremely the watch real sex tv show online nothing have. Old what do men find attractive dating smaller many earlier live sex chat gay free the have well michigan tech web cams styling fine makes but - dating vintage jewelry clasps been of So oviedo winter springs singles parents tons has I mom http://www.langorfhotel.com/free-online-porn-dating-games tons very have companies.
bosc” i que els “Losers” han vist confirmatda la condició de perdedors. No, és broma. Qualsevol hauria pogut guanyar, no?

Guanya – i ho dic, encara que soni carrincló – el teatre, la devoció del públic pel text. Guanya un torneig amb una llista d’espera de més de vint persones per entrar a la final, a La Planeta, allà on la paraula ressona sense artificis. El teatre.

Notes sobre La Bête dirigida per Sergi Belbel

La Bête segons Leonard Beard

"La Bête" segons Leonard Beard

 

Leonard Beard. Pintor i il·lustrador. Nascut al Regne Unit. Fa més de dues dècades que viu a l’Alt Empordà. Des de l’any 1981 exposa arreu del país i a mitjans dels 90 comença a il·lustrar a El Periódico de Catalunya, col·laboració que continúa en l’actualitat amb dibuixos d’articles d’opinió. També publica vinyetes de dibuix satíric al mateix diari amb el títol genèric de Reality Show i Aftersun a la temporada d’estiu. La darrera exposició ha estat a La Sala Vinçon de Barcelona el novembre passat.

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline