Currently Browsing: Històric

Un any sabàtic per tornar més reforçats…

Ens agafem un any de repòs del blog del festival Apunts de temporada. Des de Temporada Alta estem replantejant els continguts digitals per encarar una 25 edició amb novetats importants.

Enguany us convidem a revisar els posts de les darreres edicions i a rellegir alguns dels articles d’espectacles que repeteixen: Acorar, Allegro, La Carta… o sobre directors fidels al nostre festival: Cassiers, Brook, William Kentridge…

Més informació sobre el festival: www.temporada-alta.net

Renúncies

Ivan i els gossos, dirigida per Pau Carrió i protagonitzada per Pol López, recrea en forma de monòleg la història d'un nen salvatge a la Rússia postcomunista

“Tots els diners s’havien acabat. I no hi havia res amb què comprar menjar. Les mares i els pares van intentar desfer-se de tot el que fos prescindible. Els gossos van ser el primer. Els feien pujar al cotxe, els portaven fins a l’altra banda de la ciutat i els deixaven allà. Però fins i tot així no hi havia diners. I van portar alguns nens fins a l’altra banda de la ciutat i els van deixar allà. Aleshores jo tenia quatre anys”. Diuen els poders que governen el món que en temps d’estretors la retallada és dogma de fe. Emmarcada en la deprimida Rússia postsoviètica dels 90, Ivan i els gossos porta al límit aquesta màxima i, sembla que inspirat en fets reals, el text de Hattie Naylor retrata un Moscou empobrit on hi ha famílies que s’han de desfer de tot allò que costa diners, i això inclou fins i tot els nens.  (més…)

Un exercici després d’haver vist una comèdia (Somni d’una nit d’estiu)

Els Propeller porten a Temporada Alta una versió màgica i sorprenent del Somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare.

This movie requires Flash Player 9

*Mim Juncà

és artista.

El doble pecat de Susn

El director Thomas Ostermeier presenta a Temporada Alta  Susn, que retrata cinc etapes en la vida de la protagonista

© Andreas Pohlmann

“we have met, and we have parted” És força més tard de la una de la nit d’un dissabte especialment fred a Girona. Les sobretaules del Le Bistrot fumegen cafè i vessen ratafia entre animades i cridaneres converses. De sobte, però, el guirigall clandestí s’atura i arrenca en entusiastes aplaudiments i “bravos” al pas d’una jove d’aspecte germànic que, sense més, es dirigia cap a allò que sempre hi ha al fons a la dreta. Era l’homenatge espontani a l’actriu Brigitte Hobmeier, la Susn que ens havia captivat tot just unes hores abans al Teatre Municipal de Girona. (més…)

El gran “Claparet Cabriol”

Claret Papiol estrena a Temporada Alta el seu darrer espectacle, K.O.L. 1714, que explica la història d'en Sarriàs, un pagès tradicional que ha d'abandonar uns costums que ja no tenen cabuda en la voràgine del món modern.  El meu fill i jo hem arribat a La Planeta amb el nostre crit de guerra habitual: “El cul ens peta, i anem a La Planeta! El cul ens peta, i anem a La Planeta!” (disculpeu l’escatologisme, però amb un fill de tres anys és inevitable que de tant en tant se te n’escapi algun... D’escatologisme, vull dir). Quan hem sortit, però, no hi havia lloc per a flatulències, només per al nou ídol d’en Pep.

La recreació de les caixes de naps i cols d'en Sarriàs feta per en Pep Sala, de 3 anys, després de l'espectacle.

-Hem vist en Claparet Cabriol, eh, papa? I la foto del besavi! En Claparet Cabriol és un pallasso, com els del Raluy, eh? I com la Bleda, que fa Tutururuuut princesa! I també fa màgia com el Mag Lari! Un cop a casa, ha començat l’acció. (més…)

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline