Currently Browsing: Circ

Supersegon de superlucidesa

El Conde de Torrefiel de La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento

Literatura. Durante un segundo de lucidez tuve la certeza que nos habíamos vuelto locos. Pero a ese segundo de lucidez se antepuso un supersegundo de superlucidez en dónde pensé que aquella escena era el resultado lógico de nuestras vidas absurdas. Ho diu Bolaño a Los detectives salvajes i  ho escenifica Pablo Gisbert, dramaturg i director de 'La Chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento', d'El Conde de Torrefiel. Una obra que parla de nosaltres, d’una generació abandonada al neoliberalisme i a la victòria del  fast food, un concepte que ha transcendit l’àmbit del menjar per apoderar-se de l’oci, la cultura i el pensament. El sistema neoliberal, basat en el consumisme, resta paradoxalment, qualsevol tipus d’importància a l’acte de consumir. Tot el que consumim es converteix en banal i intercanviable. Tot és present i alhora mai ha passat. Cito a Otro Perro Paco, que ho explica en un article en què es pregunta per la relació entre el consum cultural i la identitat.

Imatge de l'espectacle

Filosofia. Sortir del vèrtex. És el significat etimològic de divertir-se. 'La chica de la agencia de viajes(...)' fa riure, i molt. Conscientment divertida, i irònica. Són molts els filòsofs que han defensat la importancia de l’humor, com a estratègia d’atac i de defensa. “L’animal més patidor de la terra es va veure obligat a inventar el riure”, va dir Nietzsche. O Pascal: “Burlar-se de la filosofia és el veritable filosofar”. Riure com a propietat exclusiva de l’home i riure com a acte de subversió. Ser irònic, sarcàstic i paròdic. L’humor com a expressió de la consciència de la relativitat de les coses i  com a subtil revelador del sublim en l’imbècil, i l’imbècil en el sublim. Al món hi sobra transcendència.

Escena. 'La chica de la agencia de viajes(...)', és sobretot una obra de text però no és només una obra text. Són les dues protagonistes, Cris Celada i Tanya Beyeler, parlant-se serenes, micròfon en mà, convertint al públic en testimoni –no en objecte directe– de les seves crítiques al segle XXI i a les persones que l'habiten. Sense doctrina. Són estàtues humanes que respiren, una sobre l'altra, culs parlants, heavis muts i una apoteosi final de la buidor que instal·la en l'espectador la certesa que, aquella escena no és bogeria –o no és només bogeria– sinó el resultat lògic de les nostres vides absurdes.

 

*Maria Junyent, és periodista, treballa a Time Out, on coordina les seccions de 'coses per fer' i 'comèdia'. També ha fet d'ajudant de direcció en un parell de muntatges: 'La dama de les camèlies', dir. Hermann Bonnín a La Seca, i 'Calderone' de Pasolini, dir. Stefania Troise, al CCCB.

Metàfora, o una imatge de l’obra amb paraules

El Conde de Torrefiel de La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento

Un tren secular que té per nom història, que avança contínuament, que s'impregna, s'embruta i absorbeix tot el que deixa el trànsit constant de passatgers, on les peces, anomenades idees, només canvien per fora però no per dintre.

Un crit llarg, jove i contemporani de pensaments i opinions automàtiques que al final determinen el que som. Units en un, mostren la insatisfacció del moment, tot allò bell ha decaigut i tot allò essencial en la vida s'ha mercantilitzat.

Una minoria que busca el sentit del tot sabent que no el trobarà, sabent que el seu únic refugi és tractar de pensar-lo. Un cocktail de subcultures que fan de la vida un mosaic de comportaments però sense objectius comuns fora dels grups socials.

Així és fàcil veure que un crit produït per una minoria en un tren d'alta velocitat no serà massa escoltat ni comprès per la majoria, adormida en les seves butaques, endinsats en la monotonia del manteniment de l'ordre, l'estabilitat financera i la satisfacció sexual.

Falta d'integritat, egoisme, existencialisme i molts altres temes, però queda lloc per l'esperança en l'amistat i el confort de la conversa quotidiana. I així aquest grup mixt pot seguir tenint moments de felicitat, bon humor i plena anestèsia, en un vagó mig oblidat.

 

*Eugeni Marí, és estudiant del grau universitari d'arts escèniques que ofereix l'ERAM. Abans havia cursat dos anys del grau en filosofia a la Universitat de Barcelona. És de Maó, Menorca, li agrada la cultura, la política i els esports.

Univers Pillesc

El Pillo de Marcel Tomàs i Cascai Teatre

Tot comença quan una veu al hall pregunta si a algú li sobra una entrada. És el preludi: la sala plena, amb espectadors convençuts i buits de dubtes.

Encara que no siguis seguidor de la trajectòria de Cascai Teatre et capbusses en el seu món sense qüestions sense escletxes, de manera natural i progressiva.

Tot està orquestrat per fer-nos oblidar el que passa a fora malgrat les referències a la inquietant actualitat.

El somriure es queda incorporat al rostre de manera permanent, tan sols tallat per l'esclat del riure desenfrenat.

El públic immers i entregat no vol que l'espectacle acabi. I el seu creador, Marcel Tomàs, tampoc. Hi està a gust en el seu món, és el seu hàbitat natural.

El lloc escollit: La Sala La Planeta, és l'ideal. Acollidora, propera  i màgica.

(Connecteu el so)  

*Eva Fernandez Larrea és blocaire i estudiant del Grau en Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya.

Rudo

Rudo, de Manolo Alcántara

 

*Bru Ayach Sibina té 8 anys. Fa 3r a l'Escola Joan Bruguera de Girona.

Knitting Peace

Teixint la pau, de Cirkus Cirkör. La Delphine Labedan va anar a veure Teixint la pau al Teatre Municipal de Girona i es va inspirar per fer aquesta peça: L'obra és una tècnica mixta. Sobre un paper rodó de grans dimensions (1,10 m de diàmetre- Aquaripaper) pintat. Amb fotografies de l'ombra de la pròpia artista sobre el mateix paper. Per finalitzar, va realitzar retocs digitals treballant totes les xarxes de fils.  

La visió de Delphine Labedan.

 

*Delphine Labedan és llicenciada en història de l'art per la Universitat de Pau (França). D'origen francés porta des del 2005 vivint a Catalunya, concretament a les comarques gironines. Actualment és coordinadora i professora a l'EMBA (Escola Municipal de Belles Arts) de Salt des del 2006. En aquests moments treballa principalment amb plomes de tinta, aquarel · la i tinta xinesa. Com a resultat aconsegueix un enfocament fresc i directe on la velocitat i la immediatesa d'execució s'han convertit en característiques del seu treball més recent.

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline