MERCÈ SIBINA
Amer (la Selva), 1972
Sóc llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig començar a estudiar aquesta carrera atreta per la diversitat de viaranys que oferia: dret, economia, sociologia, història… El periodisme sempre m’havia atret, el mirar d’explicar el que passava al món, enlluernada per periodistes apassionats, com Richard Kapuscinski. I em vaig llicenciar en Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Vaig començar la meva vida professional a la premsa escrita, a El Punt, però de seguida vaig canviar de mitjà i ja fa més de 10 anys que treballo a la televisió. Primer als serveis informatius de Telecinco a Catalunya i després als serveis informatius de TV3, on vaig passar uns anys a la redacció de Barcelona i ara, des de fa uns 6 anys a la delegació de TV3 a Girona on sempre que puc miro de cobrir els temes culturals.
JOSEP M. FONALLERAS
Girona, 1959
Sóc al Bloc perquè ja hi era l’any passat. Aleshores, em van demanar que hi escrivís les meves reflexions (potser menys que això: les meves percepcions, quasi arran de pell) sobre els espectacles que es feien a Temporada Alta. Ara hi torno. La meva relació més íntima amb el món del teatre es deu al fet que vaig treballar amb El Talleret de Salt uns quants anys. També he escrit la història del Teatre Municipal de Girona. Lluny dels escenaris, he publicat uns quants llibres. Jo en diria dos o tres: “Llarga Vista”, que és del 2003; i “Sis Homes”, que és del 2005. Escric articles a EL PERIODICO, a EL PUNT, i a l’SPORT. L’última obra publicada es “Un conte negre amb recurrències en cinc quadres i un epíleg”, inclòs al Best European Fiction 2010 anthology,
LAURA IGLESIAS
Girona, 1968
L’únic mèrit que se’m pot atribuir per participar en aquest bloc, és el de tenir prou estalvis per pagar totes les entrades de teatre que m’han interessat. Sóc, com tants d’altres, aquella part important sense la qual els espectacles no tindrien sentit. L’espectadora. Sóc filòloga i politòloga i sento passió per les arts escèniques, i això em porta temporada rera temporada, si la feina m’ho permet, a visitar els grans teatres del país i els de fora, per no perdre’m res del que es mou entre bambalines. Barcelona, Madrid, París, Avinyó, Londres, Berlín… Xerrar i xerrar, hores i hores, sobre la direcció, la interpretació, l’ escenografia, la dramatúrgia… amb els especialistes en la matèria, és una de les meves aficions. Tot plegat m’ha acabat portant fins a aquest bloc.
