Més enllà de l’espectacle

Taller d'Espectadors de Temporada Alta

L’era de Can Burguès és una masia a prop del poble d’Anglès, venint de Girona camí de Bescanó. Hem recollit el coreògraf Marcos Morau davant de la sala La Planeta, recorda haver-hi estat, i també que li va costar trobar-la. En un dels pocs trams que hi ha cobertura, rebem la geolocalització que ens envia la ballarina Anna Rubirola. Finalment aconseguim arribar-hi.

El lloc és magnífic i el dia ens acompanya, ideal perquè comenci la primera activitat que tenim prevista: un vermut. Som en el taller d’espectadors de Temporada Alta, que coincideix amb la Setmana de Creació Contemporània. Ens hem colat a la masia on es reuneixen des de fa tres edicions tota una sèrie de joves creadors i coreògrafs, un espai de treball a porta tancada entre artistes i altres professionals de l’escena dins del projecte #FF80, una iniciativa fruit de la col·laboració entre el Graner i el Festival Temporada Alta. Sembla ser que en aquest tipus de trobades, al final sempre acaba rondant una mateixa pregunta: I no hi ha ningú del públic? On són els espectadors? Doncs aquí hi som, almenys uns quants, per conversar una estona amb els artistes, per conèixe’ns i per fer-nos algunes preguntes mútuament. D’acord, som-hi, comencem. Però... quines preguntes? Què volem saber d’uns i altres? Ens volem apropar? I per què? El clima de la trobada és molt agradable i la conversa és interessant, fins i tot divertida, i van sortint força coses. Però això no treu que en el fons de la qüestió hi pugui haver incomoditats per les dues bandes. Potser perquè no hi estem acostumats o perquè hem viscut massa temps separats o senzillament perquè no ens coneixem i perquè per construir alguna cosa el primer que cal és conèixer’s, començar des del principi.

Després d’un parell d’hores ens aixequem de les cadires en rotllana per tornar a seure i dinar. Espectadors i creadors barrejats de nou a taula. Pocs dies abans vam tenir l’ocasió de conèixer Jorge Dubatti, director de la “Escuela de Espectadores” de Buenos Aires, i vam aprendre una nova paraula: el convivio, la trobada presencial d’un grup d’homes i dones en un espai i un temps determinat, la base de la teatralitat, per altra banda. Doncs això, el convivo continua.

2014-11-22 13.58.28

Un moment del Taller d'Espectadors a Anglès.

A l’hora del cafè arriba en Xavier Bobés, el creador de Monstres, l’espectacle que vam veure la nit abans al Teatre de Salt. El grup d’espectadors, ara ja sols, tenim un parell d’hores per endavant amb ell per fer un taller pràctic d’iniciació al teatre d’objectes, el seu material de treball habitual. No es tracta d’aprendre la tècnica específica ni fer d’artistes, sinó de jugar, assajar, iniciar-se i provar coses a través d’unes pautes determinades per tal d’aproximar-nos a un món desconegut.

Hi ha quelcom potent en aquestes activitats que en el fons és una cosa ben senzilla: la vivència en primera persona del que s’està fent i fer-ho d’una forma tranquil·la. Com quan vam fer una cervesa noctàmbula amb en Narcís Puig, de l’equip de direcció del Festival, després de l’últim espectacle de divendres. La cervesa va donar perquè ens expliqués un munt de coses sobre la concepció i la filosofia del Temporada Alta. En un moment li preguntem, “creus que els espectadors han d’intervenir a les programacions artístiques?”. Respon que no, que els responsables dels equipaments o festivals han de tenir una línia artística i que l’han de defensar amb les obres que programen. Puig diu que fer una programació popular seria una catàstrofe perquè no coneixeríem res nou. La direcció del Temporada Alta viatja pel món a la recerca d’espectacles que consideren bons i que volen fer veure als espectadors de casa nostra. Cal pensar en el públic i escoltar-lo, diu en Narcís, però no s’ha de ser esclau del que diu. Hi estem d’acord.

Acabem el diumenge amb Juli Cèsar, l’espectacle del Castellucci, asseguts a terra durant 45 minuts a l’església de Sant Domènech. En total haurem vist 7 espectacles en aquest taller d’espectadors, i moltes de les coses també hauran passat fora dels teatres. Potser es tracta d’això, de que els espectacles siguin una excusa perquè ens facin reflexionar i compartir pensaments sobre l’art i sobre moltes altres més coses de la vida.

*Miquel Valls, és membre d’Agost Produccions.



Escriu un comentari

Eliminació comentaris ofensius
Temporada Alta 2010 es reserva el dret d'eliminar aquells missatges publicats al bloc "Apunts de Temporada"
que no facin servir un llenguatge respectuós, o que incorporin continguts que es considerin il·legals,
amenaçadors, o amb expressions ofensives per a la dignitat de les persones.

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline