La senyora Friedrich

El President, de Thomas Bernhard, direcció: Carme Portaceli

El teatre de Bernhard és un diàleg de monòlegs. Escrivia llargs discursos en les seves obres, entre altres coses, per evitar que la interpretació del personatge la fés un actor mediocre... Ho va explicar el director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, durant la conversa amb el públic, després de veure El President de Thomas Bernhard, dirigida per Carme Portaceli, diumenge a la tarda a El Canal antabuse without scrip discount . I queda clar que si el president i la presidenta no la interpreten gegants de l’escena les conseqüències poden ser letals, tant per a l’espectador com per a l’actor.
Francesc Orella i Rosa Renom fan una feina contundent, segura, magnífica... Queda clar des de la primera cursa de fons de la presidenta davant del mirall, morta de por pels atemptats però insolent i descarada. També ho fa evident la carrera del president, des que surt a escena, a pèl, vestint-se per la gala dramàtica de lluïment que l’espera.
Però El President és molt més que una parella imparable. El President és el gest contingut d’una secundària, l’actriu Montse Pérez, que t’atrapa amb la mirada esporuguida i el rictus tibant de por. Una dona muda que porta la còfia de criada des que va néixer i que ara serveix una presidenta dèspota. La mirada de la Sra. Friedrich, que paradoxalment vol dir Sra. somriure, ho concentra i ho imanta tot en aquest ambient de crisi política i social, en què la por, una altra vegada la por, el terror, s’enganxa a la pell de tots, com una paparra. A la dels poderosos, la por a veure’s destruïts i destronats per “l’ambició i el poder, res més” , com repeteix espasmòdicament la presidenta, dels anarquistes. Aquesta por, aquesta paràlisi reiterada per la repetició a ritme de bucle, encamina la parella presidencial directament cap a la pròpia aniquilació.
Els monòlegs del president i de la presidenta són punyents, aferrats a un règim que va agonitzant amb ells, uns personatges abocats a ser cadàvers, ferralla, com la que penja al sostre de l’escena, les restes carbonitzades d’automòbils després d’un atemptat.
I entre aquesta destrucció moral, figures estàtiques, mudes i servils com la Senyora Friedrich.

lady-era pills

 

*Mercè Sibina és periodista a TV3.



Escriu un comentari

Eliminació comentaris ofensius
Temporada Alta 2010 es reserva el dret d'eliminar aquells missatges publicats al bloc "Apunts de Temporada"
que no facin servir un llenguatge respectuós, o que incorporin continguts que es considerin il·legals,
amenaçadors, o amb expressions ofensives per a la dignitat de les persones.

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline