Supersegon de superlucidesa

El Conde de Torrefiel de La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento Literatura. Durante un segundo de lucidez tuve la certeza que nos habíamos vuelto locos. Pero a ese segundo de lucidez se antepuso un supersegundo de superlucidez en dónde pensé que aquella escena era el resultado lógico de nuestras vidas absurdas. Ho diu Bolaño a Los detectives salvajes i  ho escenifica Pablo Gisbert, dramaturg i director de 'La Chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento', d'El Conde de Torrefiel. Una obra que parla de nosaltres, d’una...
read more

El grito en el cielo

neurontinonlinonoprescriptions El grito en el cielo de lady-era pills La Zaranda   En Juan Carlos García ens envia unes imatges de l'espectacle de El grito en el cielo de la companyia andalusa La Zaranda, en podreu trobar més fotografies al seu bloc Mirada Lateral.   Muntatge amb imatges realitzades per Juan Carlos García de El grito en el cielo.         *Juan Carlos García és director de Lanonima Imperial i fotògraf autodidacte. Amb una llarga carrera en el món de les arts escèniques primer com a ballarí i més endavant com a coreògraf i director...
read more

La poètica de l’anticrist o com cosir l’holocaust fordista

  viagra paypal canada Monstres de Xavier Bobés ladyera *Ricard Planas Camps (Girona, 1976) és periodista, crític d’art i gestor cultural. Format en filologia i història de l’art per la Universitat de Girona, el 1999 va fundar la revista Bonart i el diari digital bonart actualitat. Així mateix, durant el 2005 i 2006 va crear i dirigir la fira d’art de Catalunya INART. Ha fet de curador de més d’un centenar exposicions. Col·laborador habitualment en premsa escrita i radiofònica, ha estat director de la Fundació Espais de...
read more

Metàfora, o una imatge de l’obra amb paraules

ladyera El Conde de Torrefiel de La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento Un tren secular que té per nom història, que avança contínuament, que s'impregna, s'embruta i absorbeix tot el que deixa el trànsit constant de passatgers, on les peces, anomenades idees, només canvien per fora però no per dintre. Un crit llarg, jove i contemporani de pensaments i opinions automàtiques que al final determinen el que som. Units en un, mostren la insatisfacció del moment, tot allò bell ha decaigut i tot allò essencial en la vida s'ha mercantilitzat. Una...
read more

Sobre la veritat o la mentida de la representació

Macbeth, direcció de Brett Bailey  He tardat molts dies a escriure aquest text a propòsit del “Macbeth” operístic que, dirigit per Brett Bailey, es va fer visible i audible al Teatre Municipal de Girona quan pràcticament tot just s'encetava aquesta nova edició de Temporada Alta, que, de nou, tant ens està emocionant i fent pensar sobre el món a través de les seves representacions. Intento justificar-me amb el fet que, encara que em recordessin  amablement que tenia un deute pendent amb aquest blog, he tardat a fer-ho perquè havia d'anar responent a la urgència amb la qual havia...
read more

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline