Renúncies

Ivan i els gossos, dirigida per Pau Carrió i protagonitzada per Pol López, recrea en forma de monòleg la història d'un nen salvatge a la Rússia postcomunista

“Tots els diners s’havien acabat. I no hi havia res amb què comprar menjar. Les mares i els pares van intentar desfer-se de tot el que fos prescindible. Els gossos van ser el primer. Els feien pujar al cotxe, els portaven fins a l’altra banda de la ciutat i els deixaven allà. Però fins i tot així no hi havia diners. I van portar alguns nens fins a l’altra banda de la ciutat i els van deixar allà. Aleshores jo tenia quatre anys”.

Diuen els poders que governen el món que en temps d’estretors la retallada és dogma de fe. Emmarcada en la deprimida Rússia postsoviètica dels 90, Ivan i els gossos porta al límit aquesta màxima i, sembla que inspirat en fets reals, el text de Hattie Naylor retrata un Moscou empobrit on hi ha famílies que s’han de desfer de tot allò que costa diners, i això inclou fins i tot els nens. 

Aquesta és, de fet, la historia d’una d’aquestes criatures abandonades, l’Ivan, que als quatre anys canvia una llar emboirada per la violència domèstica per l’ambient sota zero dels carrers moscovites. En aquest escenari dickensià, entre escombraries, desconeguts i altres nens perduts, el petit és apadrinat per lady-era pills una gossada amb qui compartirà les deixalles de què s’alimenta i que el protegirà de totes les amenaces que aniran sorgint.

El mestre de cerimònies d’aquest conte urbà de nens salvatges és l’actor Pol López, que marca amb mil i un matisos els 60 minuts d’un monòleg amb què ell tot sol omple l’escenari. López és el petit Vània, tan enyorat que adopta la fotografia d’una model publicitària com a mare imaginaria; és el mafiós a qui espia de lluny mentre devora un banquet opulent; és els militars de qui s’amaga i és la veu de la seva nova família canina, de qui adopta els lladrucs i la llibertat de qui no està lligat a res.

La narració de López té un únic còmplice: una làmina de plàstic que l’embolcalla convertint-se en tot el que descriu i que l’ajuda a construir l’espai. A aquest muntatge minimalista, low-cost però eficaç, no li fa online pharmacy in puerto rico falta més per mostrar amb delit com l’Ivan fuig d’una societat salvatge que passa de la renúncia d’allò que defineix com a prescindible a l’amputació del que hauria de ser vital, la humanitat.

*Alba Carmona és periodista



Escriu un comentari

Eliminació comentaris ofensius
Temporada Alta 2010 es reserva el dret d'eliminar aquells missatges publicats al bloc "Apunts de Temporada"
que no facin servir un llenguatge respectuós, o que incorporin continguts que es considerin il·legals,
amenaçadors, o amb expressions ofensives per a la dignitat de les persones.

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline