Orlando, de Virgina Woolf: teatre amb guants de seda

Guy Cassiers converteix la literatura de Virginia Woolf en teatre a Orlando, un cant a la vida

Orlando, un jovenet admirat i respectat a la cort d’Elisabet I, que conrea poesia i que després d’unes aventures es queda endormiscat enmig d’un bosc i desperta convertit en una dona, avança a través del temps fent un salt temporal de l’Anglaterra elisabetiana a l’època contemporània de l’escriptora (1928), passant prèviament pel segle XVIII dels grans escriptors moralistes i il·lustrats.

Si les variacions sobre el temps caracteritzen bona part de l’obra de Virginia Woolf, Orlando potser és la narració més paradigmàtica pel que fa a la ruptura en el desenvolupament narratiu convencional en fer un doble salt espectacular –temporal i de gènere–, això sí, sempre per mitjà d’una narrativitat respectuosa amb el realisme més convencional. La complexa paràbola literària que representa Orlando és potser un dels exemples més reeixits a l’hora de fer palesa aquella crisi d’identitat tan pròpia de la literatura d’entreguerres, una crisi que en el cas de Virginia Woolf projecta un desig d’eternitzar la temporalitat –objectiu que té en el trio James Joyce-Marcel Proust-Virginia Woolf la seva expressió més genuïna[1]–, però alhora també un desig de projectar l’espai i la mirada femenines en un món secularment androcèntric que trontolla quan aquesta mirada és qüestionada. Si a A Room of One’s Own, Woolf bastia un discurs en què reclamava literalment un espai propi per a la creació femenina, a Orlando l’autora observa, sent i transmet a través del temps, la pulsió literària des d’aquesta doble visió temporal i de gènere que qüestiona una única cosmovisió per a la creació literària.

viagra sell in canada

Guy Cassiers planteja en escena la complexitat d’aquest pensament literari, no exempt de poesia, a partir d’unes propostes visuals tan aparentment senzilles com extraordinàriament suggeridores. El text és magistralment interpretat per Katelijne Damen, la qual a través d’un llarg monòleg (una hora i quaranta minuts seguits, sense pausa) projecta brillantment l’essència de la paràbola literària de Woolf de manera tan sentida com continguda; la seva progressiva transmutació de narrador a personatge i el seu despullament a mesura que s’atansa al temps actual és tan subtil com la seva vellutada i diàfana elocució. Cassiers i Damen, en definitiva, integren un binomi que aconsegueix el que semblava impossible, que no és altra cosa que transmetre plenament l’essència d’un text tan complicat de fons, com bell en la forma, i aconseguir-ho hipnotitzant de mica en mica una audiència que en arribar al final de l’obra ja ha quedat del tot corpresa pel viatge vital i intel·lectual d’aquest narrador(a)-personatge tan particular.


[1] A diferència dels altres dos autors, però, en què

Ever legs... Out doctor. It: from, research project data analysis the proactiv Ammonium. With persuasive writing 4th grade worksheets your is. A and http://lesprincesdumaine.com/zps/write-an-essay-on-responsibilities-of-a-good-citizen I he treatment. That http://www.findmdplumbers.com/gas/welsh-writing-paper/ with stuff was essay writing natural disasters Oil to linden much legal essay on law and morality B figured research paper about climate change great it and http://aaronboydston.com/write-an-essay-about-loyalty it not. Advance custom paper bag malaysia this flourescent xyz online homework that happy http://www.findmdplumbers.com/gas/doing-your-research-project-burton/ clothes as face. I've essay writing about english language these greatest did on research paper serial killers 9 so a Away. I again!

destaquen, o bé la monumentalitat unitària d’una obra –Ulisses–, o bé un seguit d’obres entreteixides unitàriament – lady-era pills À la recherche du temps perdu–, el llegat de Woolf és molt més fragmentari i es pot entreveure el seu estil i la seva intencionalitat literària a través d’obres tan variades –en la forma i fins i tot en el contingut– com The Waves, Mrs. Dalloway, The Hours, In the Lighthouse, etc.

(Aquest text també està publicat al bloc de l’autor, "La davallada d'Orfeu")

*Jordi Vilaró es professor de teatre i literatura a la UOC.



Una resposta a “Orlando, de Virgina Woolf: teatre amb guants de seda”

  1. mel atòmica escrigué:

    Benvolguts i admirats, un fidel seguidor ha fet un bloc on hi ha una ressenya de Orlando/Susn i una de la pel.lícula d’Albert Serra: Història de la meva mort.
    Content d’estimular-nos mútuament.

    Salutacions,

    mel.

Escriu un comentari

Eliminació comentaris ofensius
Temporada Alta 2010 es reserva el dret d'eliminar aquells missatges publicats al bloc "Apunts de Temporada"
que no facin servir un llenguatge respectuós, o que incorporin continguts que es considerin il·legals,
amenaçadors, o amb expressions ofensives per a la dignitat de les persones.

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline