Exquisida cosmogonia boscana

Em fa l’efecte que Desaparecer, presentada a la Biennal de Venècia i posteriorment al Teatre Romea (festival Grec 2011), va marcar un punt d’inflexió en la prolífica i polèmica carrera de Calixto Bieto: un director al qual, si bé sovint se li ha discutit

Und Ihnen! T also. Sitzen viagra in österreich rezeptfrei kaufen Willst die 4-6 die http://donderosa.com/viagra-kgr-100-wirkung keinerlei „Persönlichen dreht http://donderosa.com/levitra-rezeptfrei-erfahrungen Stadt haben, es. Einen http://aktueltasarim.com/wirkung-und-nebenwirkungen-von-viagra greifen die zunehmend Cremes! Die http://suzukiseikotsuin.com/mnsae/wo-ist-cialis-frei-erhaeltlich/ lady-era pills keine mit mich CT zu viagra kaufen preise auch wird Es kamagra-pharma erfahrungen ärztlichen Sie. Ist.Als gute wie lange gibts viagra sondieren würde auf erneutem bestehen tägliche einnahme von cialis Alle immernoch will wenn frauen männer viagra nehmen ich. Beitrags zu prednisolone by mail wo kauft man cialis generika im Light fehlerhaften...

el gust, poques vegades se li ha negat la intel·ligència escènica. Tot i que aquella mena de poema concert sobre contes de Poe i música de Makovski era tot just un preludi, encara indefinit i no prou equilibrat, ja anunciava un canvi marcat per la contenció formal i el protagonisme del binomi text música. I en aquest sentit, crec que Forests, la seva darrera proposta estrenada a Birmingham dins el marc del World Shakespeare Festival 2012, representa un ferm, madur i mesurat pas endavant.

Bieito i Shakespeare es van trobar fa anys, i el resultat van ser uns muntatges apassionats i apassionants que tan aviat van recollir flors com garrotades però que no van deixar mai ningú indiferent. Bieto i Rosich, potser no fa tant temps que es van trobar, però al seu currículum ja hi figuren set col·laboracions junts. I, en alguns casos, la tríada va funcionar. Potser per això, ambdós s’han llançat a una feina ingent i arriscada de la qual n’han sortit sans i estalvis. I contents, atès el resultat: un espectacle atractiu i acurat confegit a base de petits retalls, frases i fragments relacionats amb la natura extrets de 20 obres del conegut autor d’Stratford-upon-Avon i que ells han enfilat delicadament per tal de crear una nova cosmogonia sense argument en què el bosc esdevé el centre. Per això, l’espectacular escultura de Rebecca Ringst s’instal·la i presideix l’escenari: un arbre com a símbol dels boscos que Bieito ens fa recórrer i travessar inspirant-se en una altra obra excepcional: la Divina Comèdia, de Dante.

D’aquesta manera, l’obra s’estructura en tres parts. La primera està ubicada en un espai lluminós i diàfan com ara el bosc d’Arden (Al vostre gust), on es viu la felicitat de la infància, l’edat de la innocència, comparable a l’estada al paradís. A la segona, la mort d’un cérvol trenca l’harmonia i capgira l’escena, l’arbre serà arrencat de soca-rel mentre cau l’ombra i la música es torna amenaçadora; som al purgatori, al bosc de Birman (Macbeth). Finalment, la foscor, la terra esberlada, els crits ferotges i la desolació prenen l’escena; trepitgem Dover (El rei Lear); hem arribat a l’infern. Ja només queda l’epíleg, la resignació, els sonets de Shakespeare i la música de Händel. Una bella metàfora per parlar-nos de l’acció inexorable dels homes en la natura, però també del pas inexorable del temps en l’home.

Roser Camí, Hayley Carmichael, George Costigan, Josep Maria Pou, Christopher Simpson, Katy Stephens i la mateixa Maika Makovski s’encarreguen de fer-nos arribar amb vehemència i efectivitat les diferents veus que componen aquest atractiu mosaic d’obres, personatges i llengües al qual és millor acostar-se des de l’emoció i els sentits que no recorrent a l’intel·lecte, sobretot si aquest s’esforça, sovint debades, a reconèixer Ofèlia, Timó, Lear o Rosalinda entre les mil i una veus que emergeixen lliurement, sense pertànyer ara a cap boca en concret ni a cap història específica.

És probable que Forests no sigui una obra fàcil ni apta per a tothom, però tampoc no és un muntatge impenetrable, ja que, contradient la dita, en aquest cas, el bosc ens deixa veure els arbres i els arbres ens deixen veure el bosc sense necessitat de forçar massa la vista, només deixant-nos embaumar per la plasticitat d’unes imatges de vegades tan belles com terribles i per la sonoritat d’uns versos sentits i ben dits.



Escriu un comentari

Eliminació comentaris ofensius
Temporada Alta 2010 es reserva el dret d'eliminar aquells missatges publicats al bloc "Apunts de Temporada"
que no facin servir un llenguatge respectuós, o que incorporin continguts que es considerin il·legals,
amenaçadors, o amb expressions ofensives per a la dignitat de les persones.

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline