Dues cares d’una mateixa moneda que roda

La quadrícula social sempre ens ha mantingut "protegits" entre quatre tòpics i ens ha permès moure'ns amb la seguretat del rol que hem assumit en la nostra societat. Com els ballarins de Hans Was Heri de l'espectacle de Temporada Alta, capaços de mantenir un cert equilibri fins i tot en les seves relacions, aixoplugats sota les convencions del seu encasellament en un món canviant que gira i gira sense aturar-se.

Una galeria de personatges perduts,sense referents ni limitacions, amb pulsions animals en el moment que deixen d'estar a recer d'aquesta quadratura que els tanca i els unifica. canadin meds Contorsions corporals i distorsions musicals que afloren quan surten dels cubicles que els resguarden i deixen d'aferrar-se als paràmetres establerts.

Una cinètica simil•litud amb "La vida, manual d'ús" de George Pérec.

LAURA IGLESIAS

 

Zimmermmann i de Perrot, de Perrot i Zimmermmann, dues cares de la mateixa moneda, que és més o menys el que voldria dir Hans was Heiri.

Dos personatges que fa més de 15 anys que treballen junts: prou temps per conèixer les manies i passions de l’un i de l’altre. Els vaig entrevistar, amables i atents, però he de reconèixer que també em van pertorbar, em van fer pensar en dos actors d’un thriller de Haneke. En el seu cas, però, la bojor no és sàdica ni perversa: és obsessiva, això sí. Tendeix a la perfecció formal.

Deixen anar tot el seu geni creatiu en un espectacle visual emmarcat per una roda gegantina que es mou sense aturador. La roda, que esdevé quadrat circular (si tal cosa pot existir), compartimentada en 4 apartaments, està habitada per individus que giren i es capgiren buscant el seu lloc al món.

Tècnicament impecable, a ritme ladyera de sampler de DJ de Perrot i del demiürg Zimmermmann,  mestre de cerimònies. Donen corda a uns personatges d’un altre planeta.

MERCÈ SIBINA

 

La fusta que cruix ens evoca un temps artesanal i ens aboca a un vertigen de moviments, formes i equilibris. La roda del temps que gira, la gravetat que es qüestiona, la gravetat que esdevé tendresa, elàstica estètica. I música. Que excita, amb aquest discjòquei accelerat, i que també relaxa, mentre observem les evolucions dels espais dins el quadrat, com un Mondrian rediviu i circense.

JOSEP M. FONALLERAS



Escriu un comentari

Eliminació comentaris ofensius
Temporada Alta 2010 es reserva el dret d'eliminar aquells missatges publicats al bloc "Apunts de Temporada"
que no facin servir un llenguatge respectuós, o que incorporin continguts que es considerin il·legals,
amenaçadors, o amb expressions ofensives per a la dignitat de les persones.

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline