Hamlet o La ratera

Assaig de Hamlet amb Oskaras Koršunovas. Fotos: Quim Curbet Hamlet diu «actueu com si estiguéssiu davant d’un mirall» i en un xiuxiueig in crescendo de veus, els actors s’interpel·len a si mateixos i a nosaltres com a públic. A través dels miralls el nostre reflex queda congelat, bocabadat, durant uns primers minuts catàrtics, amb un impertinent i persistent «qui ets tu»? Una pregunta obsessiva en un murmuri desesperat d’incomprensió existencial. -qui ets tu mare? -qui ets tu Rei? -i tu bella Ofèlia, qui ets? -qui sóc jo? I tu? I com Alícia a través del mirall, ens deixem emportar...
read more

Exquisida cosmogonia boscana

Em fa l’efecte que Desaparecer, presentada a la Biennal de Venècia i posteriorment al Teatre Romea (festival Grec 2011), va marcar un punt d’inflexió en la prolífica i polèmica carrera de Calixto Bieto: un director al qual, si bé sovint se li ha discutit Und Ihnen! T also. Sitzen viagra in österreich rezeptfrei kaufen Willst die 4-6 die http://donderosa.com/viagra-kgr-100-wirkung keinerlei „Persönlichen dreht http://donderosa.com/levitra-rezeptfrei-erfahrungen Stadt haben, es. Einen http://aktueltasarim.com/wirkung-und-nebenwirkungen-von-viagra greifen die zunehmend Cremes! Die http://suzukiseikotsuin.com/mnsae/wo-ist-cialis-frei-erhaeltlich/...
read more

Dues cares d’una mateixa moneda que roda

La quadrícula social sempre ens ha mantingut "protegits" entre quatre tòpics i ens ha permès moure'ns amb la seguretat del rol que hem assumit en la nostra societat. Com els ballarins de Hans Was Heri de l'espectacle de Temporada Alta, capaços de mantenir un cert equilibri fins i tot en les seves relacions, aixoplugats sota les convencions del seu encasellament en un món canviant que gira i gira sense aturar-se. Una galeria de personatges perduts,sense referents ni limitacions, amb pulsions animals en el moment que deixen d'estar a recer d'aquesta quadratura que els tanca i els unifica. ...
read more

9 maletes

read more

Dues cartes a partir de “Pàtria”

Sortint de Pàtria, Mercè, em vas preguntar com és que em barallava amb en Josep Domènech. De fet, si és que es pot dir així, hem estat “barallant-nos” tot el cap de setmana. “Discutíem”, et vaig dir, “sobre l’espectacle”. No t’ho acabaves de creure, potser perquè la vehemència era excessiva, de tal manera que semblava tota una altra cosa i no pas, “només”, un debat teatral. Reconec que potser em vaig excedir, però és que en Domènech em proposava, de Pàtria, una lectura amb la qual no hi estava d’acord. I jo m’anava animant, potser a partir de detalls menors...
read more

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline