No puc anar a veure Jungles i encarrego la crònica al meu germà Jaume. Avantatges de tenir germans admiradors de Thibaud.
____________
“Observar i contemplar son les mostres d’enginy que Patrice Thibaud utilitza per vehicular els seus personatges; juga amb ells fins a confondre l’animal i l’home, que intercanvien constantment els seus papers. Potser hi ha moments en què el fil connector perd consistència, però aquí es recupera la excel·lència de Jacques Tati o de Buster Keaton, sempre encarnats en la figura del còmic, el qual, a cops de mestre, provoca la desfilada de personatges i sons buscant la picada d’ullet o “l’ochiollino”, com dirien els italians, de l’espectador.
Només un apunt final m’ha deixat una miqueta de mal gust de boca. Una referència a la violència domèstica que deixa entreveure dubtes d’execució: una picabaralla amb la parella provoca un seguit de cops de “bastó” del mascle que Thibaud es podia haver estalviat.
En definitiva , espectacle completíssim en la línia del seu gran mestratge, en què també destaca un ritme trepidant i uns actors de repartiment francament solvents, sobretot el suposat “gos-llop, pianista i trompetista improvisat”.
Excel·lent sopar de tres estrelles amb el regust d’un mal ristretto”.
