El tiempo todo entero.

Frida Kahlo.

L’emergent dramaturga i directora argentina Romina Paula agafa l’obra Figuretes de Vidre de Tennesse Williams per destil·lar-ne  l’essència més pura i retornar-nos un punyent però endolcit beuratge on els mesurats ingredients, text, interpretació, direcció i escenografia combinen a la perfecció per lliurar-nos, a l’igual que  amb un bon cocktail, al “puntillo” del plaer teatral.

El tiempo todo entero és la història d’un triangle familiar amb un passat i un futur incert. Amb un present  amarat de conflictes existencials al més pur estil de la tradició cultural mexicana representat per la tragèdia de Frida Kalho i musicat pels acords de Carlos Solís, que més enllà del temps de la representació teatral,  s’acaba convertint en la banda sonora d’aquest enfrontament de cosmovisions diferents i del seu record.  La presència d’un quart personatge fa tensar la corda del confrontament dialèctic en una habitació on hi habita tot un món, el de la fortalesa fictícia dels raonaments.

Antonia, una magistral Pilar Gamboa, la filla de la família construeix tot un món platònic al voltant de la seva pròpia lògica. Aïllada dins la seva càpsula, col·lecciona coherències, reflexions, raonaments que basteixen la curculla que amaga el seu dolor i la seva fragilitat. En un joc heraclià de dicotomia de contraris, entre l’art i la vida, entre el dins i fora, entre el temps ocupat i el temps lliure, entre el veure i el conèixer, entre el drama i la comèdia, entre el quedar-se o marxar, ens queda  el fluir de la vida. Ens queda el Tiempo todo entero.

La vida  transcorre durant  aquest temps que hem de deslliurar de la dictadura de la productivitat. La vida no pot fraccionar-se, compartimentar-se. Flueix  constantment en un temps tot sencer, sense delimitacions. I nosaltres, fràgils com figuretes de vidre, malgrat les possibles trencadisses interiors, no l’hem de deixar escolar i hem de viure amb la plena consciència del seu constant devenir.