Triomfa la comèdia: no era una catxa

  Final del Primer Torneig de Dramatúrgia Catalana, a La Planeta, amb Jordi Galceran, Jordi Casanovas i Cristina Clemente. (Foto: Mercè Sibina) Fa uns dies, després d’acabar els quarts de final del primer Torneig de dramatúrgia catalana, vaig proposar deu pensaments, o com n’hi vulgueu dir. ladyera Ara, després de la final, hi torno. Amb cinc. Primer. L’èxit de l’experiència ha estat estratosfèric. En la final, disputada en un autèntic ring de boxa, hi havia fins i tot cadires supletòries al voltant del quadrilàter. La Planeta plena a vessar, que diria un cronista esportiu....
read more

Tres estampes txechovianes

Wallace Shawn i Julienne Moore a "Vània al carrer 42" Una reflexió sobre el teatre i sobre què hi busquem ¿Què anem a veure al teatre? ¿El text que nosaltres imaginem o la història que ens explica qui l’ha llegit? ¿De debò veiem Vània com un pallasso embogit i una mica infantil o ens l’hem dibuixat com un home que contempla la possibilitat d’una redempció a través de la bellesa que també s’acaba escolant per la claveguera, com tots els dies de la seva vida? ¿I no hem pensat mai que un dels secrets de Txèchov és la manca d’accents, aquest llera on el riu passa...
read more

Sant Jeroni ens agafi confessats!

Sant Jeroni. M’havien explicat que Sant Jerónimo era una proposta escènica que anava sobre la bogeria, sobre el sentiment de l’aïllament, però en realitat tot plegat va fer acte de presència una hora abans  del que esperava. A les 20h del passat diumenge 20 de novembre.  Els nous sacerdots tribals de l’actualitat, les enquestes electorals, ens auguraven una majoria absoluta de la dreta espanyola. Davant del panorama poc encoratjador d’un viratge miraculós del resultat de les butlletes, vaig sortir de casa amb el cap cot i la moral enfonsada per l’evidència del que feia temps...
read more

Càmeres de seguretat literàries

A vegades em sembla que et veig. Al mercat del Lleó de Girona. Fa un temps, van aparèixer unes pintades inquietants en alguns passos de vianants de la ciutat. A punt de travessar el carrer, t'aturaves en sec en llegir: “T'estem espiant... Et vigilem i sabem què fas...”.  Conscient que era un joc -o una mena de reflexió per a la revolta social - , no podies evitar plantejar-te la possibilitat de sentir-te controlat, perseguit... I, sí, de manera inevitable i obsessiva, et giraves buscant algun boig en alguna cantonada amagant el rostre aspvor antorvastatin 10 mg medicine rere un diari... Quan...
read more

Que tot sembli un fet atzarós

Retrat de Txèchov, Osip Braz Avui he de confessar dues coses. La primera, que no vaig poder veure A louer. La segona, que vaig poder veure Los hijos se han dormido. Per a la primera, tinc una excusa personal que espero que els lectors d’aquest blog entenguin. Vaig tenir un esgotament profund provocat pel fet d’estar dues hores escrivint sense parar a l’estació de tren, en el muntatge de Mariano Pensotti. No hi insistiré per una mica d’íntima decència i perquè ara no toca, però el fet és que estava molt cansat. Els amics que van anar a veure els Peeping Tom, però, em parlen d’un...
read more

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline