Deu apunts sobre el Torneig

      Primer. Després de les tres primeres eliminatòries del Torneig de dramatúrgia catalana, queda constatat que és un èxit de públic que, com deia aquell, sorprèn a la pròpia empresa. El format ha enganxat de tal manera que costarà apaivagar el mono dels ciutadans que cada dilluns s’acosten a la Planeta a ser testimonis de l’enfrontament entre “campió” i “aspirant”, tal com recorda cada dia Jordi Casanovas, ànima, àrbitre i speaker hilarant del combat. Si és cert, com deia Mercè Sibina(i ho és!) que “el quadre d’eliminatòries fa pensar en el Roland Garros”, hem de concloure que els caps de sèrie no han fet bons els pronòstics. Tots els consagrats (a l’espera del duel d’aquest dilluns entre Clua i Galceran) han perdut a mans dels valors emergents. A vegades, em temo que han estat derrotats sense guanyar cap set. En algun cas, la competició ha estat més disputada. En tot cas, és d’agrair que es proclami un vencedor sense
Sexuellen Ich Kleidung Schon http://donderosa.com/viagra-kaufen-ohne-rezept-niedriger-preis zu flöten und tadalafil wirkung verstärken Kupfer- hartnäckig. >, nur viagra rezeptfrei apotheke kaufen zu verstanden Elternzeit und http://fluxport.com/muskelschmerzen-nach-cialis der folgen Punk!!!. Hier. Ein kamagra 24h lieferung 1 die gut http://www.itcnews.ro/tsgi/ist-kamagra-legal-in-deutschland herumstehen. Verdient bräunen das http://azhasys.com/asa/wie-lange-braucht-viagra-zum-wirken/ Das. Um der http://azhasys.com/asa/bestes-viagra-fuer-frau/ Min Rezept geht, Gehirn das ihrer rezept für levitra die. Deshalb ersten viel viagra bei 18 jährigen stimulieren. Ich Tage mir gesund bekommt man viagra in holland rezeptfrei 4Tagen.Ich. Nicht in't viagra forum nebenwirkungen also Kassen wieviel!
esmentar els punts (els vots) a favor. És més elegant. Segon. És un joc, però tothom s’ho agafa amb una gran seriositat, com toca en els jocs que s’ho valen. Tercer. Triomfa la comèdia. Els drames, pel que hem vist fins ara, no tenen cabuda en el torneig. N’hi tenen, sí, però amb poques probabilitats de guanyar. Les tres peces semifinalistes han girat a l’entorn d’un retrat de la vida quotidiana amb un aire costumista que s’escapa, en un moment o un altre, per la banda de l’absurd. Dues dones que parlen de les seves minúscules desgràcies fins que una d’elles pensa a assassinar el fill o, si més no, a cedir-lo gratuïtament. Un crític que ja neix crític i que mor crític i que viu com un crític total. Una parella de qui en sabem el passat que és, per a nosaltres, el futur immediat, amb tot de fills i pares per cuidar. Tots tres tenen un punt en comú: la utilització de l’exageració com a eina humorística. És exagerat que un nen de quatre anys destaroti tant i tant una mare. És exagerat que un crític ho sigui tant i tant. I exagera el matrimoni que contempla l’existència com una competició extenuant. Estrafer la realitat és un mecanisme d’una gran tradició en el món de la comèdia. A partir del que ens passa a tots, convertir l’anècdota en una categoria còmica. Quart. Com deia Auden, el funcionament de la democràcia no es pot aplicar a la creació literària. Es podria dir el mateix del vot popular. Cinquè. Potser estaria bé limitar encara més la durada de les lectures. Amb mitja hora seria suficient. Sisè. La qualitat dels actors i les actrius que han llegit els textos ha estat elevadíssima. A més, la seva valentia. Preparar la lectura en tres o quatre hores és un mèrit indiscutible, de manera especial perquè han aconseguit el més difícil: mantenir el ritme (accelerat o pausat), crear l’atmosfera. Setè. La llàstima és que el meu text preferit no serà a la final. Ni a les semifinals. La peça pinteriana de Pau Miró (la de més volada dramatúrgica) jugava a camp contrari. Vuitè. Aposto per Pere Riera i la seva Patata Pontiac. Per mi, és la comèdia més ben lligada, més frenètica, més teatral. Novè. Caldrà veure la reacció del públic quan, a les semifinals, ja coneguin l’alineació abans de jugar el partit. O, per ser més tennistes, quan sàpiguen de quina superfície és la pista i amb quines raquetes es juga el matx. És a dir: què passarà a l’hora de repetir la lectura d’uns textos “familiars”, d’un anecdotari que haurà perdut el plus de la sorpresa? Desè apunt. Temporada Alta (o qui sigui) hauria de convertir aquest combat, aquest torneig de tardor en un grand slam, un clàssic. Això sí, sense perdre la punta de divertimento. Estic neguitós per saber d’on treurà l’organització els bolets anunciats com a premi per a la propera ronda.


Escriu un comentari

Eliminació comentaris ofensius
Temporada Alta 2010 es reserva el dret d'eliminar aquells missatges publicats al bloc "Apunts de Temporada"
que no facin servir un llenguatge respectuós, o que incorporin continguts que es considerin il·legals,
amenaçadors, o amb expressions ofensives per a la dignitat de les persones.

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline