Les Dionisíaques de Temporada Alta

festivals teatre catalunya

Un bon amic m’explica que al segle Vè, a Grècia, s’hi celebraven grans competicions dramàtiques, festes teatrals: les Grans Dionisíaques i les Antestèries. Amb aquesta denominació es podria pensar que eren autèntiques bacanals de sexe i d’alcohol. Una mica sí, però també eren més coses. Les primeres, en honor de la resurrecció de Dionís, es feien a Atenes durant cinc dies de primavera. Hi competien grans dramaturgs, com Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

Temporada Alta, festival de borratxera i desfici teatral té les seves Grans Dionísíaques. El primer torneig de dramatúrgia catalana, pensat i organitzat per un cap inquiet i amb ritme de videojoc com és Jordi Casanovas, responsable i ànima de la renovadora sala FlyHard. Els nostres autors, escuderies equipades per competir arreu del món, es diuen Belbel, Galceran, Miró i Benet i Jornet i els encalcen joves promeses com Clemente, Riera, Garcia o Clúa.

“No valen ni plagis ni refregits” remarca, com un Billy Cristal a la cerimònia dels Òscars, Jordi Casanovas. És el plaer d’escriure per competir amb els del ram i caçar tendències i girs inesperats. Enriquir-se sense apunyalar-se.

El quadre d’eliminatòries fa pensar en el Roland Garros. Primer combat: Josep M. Benet i Jornet versus Pere Riera. Una partida per assaborir el vi madurat en bóta i el vi novell. Dues collites inèdites, interpretades – la madura – per Lluís Marco, un prodigi de la facilitat i la credibilitat en la interpretació, i l’elegant i sensual Alba Pujol, amb fingiment d’orgasme a l’estil Meg Ryan inclòs. Es diu Escarabats i és una conxorxa entre una prostituta i un client  que vol saldar comptes amb un amic que el va trair fa temps. Text dramàtic de Benet amb apunt de crítica social: “els escarabats que els poderosos aixafen amb la sabata”.

L’altra parella, la que serveix el vi novell, és la que formen Míriam Iscla i Cristina Cervià, dues dames de comèdia, gran registre amagat de la Cervià, que provoquen riallades des de la primera frase. Converses de mares orgulloses i que vomiten fel, amb els tòpics del meu-nen-fa-això-doncs-el-meu-encara-més. Diàlegs hilarants que van des de la confessió cruel de la mare tipa i farta del seu fill fins a una engaltada de declarar lesbiana a l’amiga que fa sexe amb el marit només els diumenges a la tarda.

Anyades incomparables, però el públic ha d’exercir de jutge i  decidir amb quina continua l’àpat. Guanya la jove promesa, Pere Riera, amb la comèdia Red Pontiac. Un cistell d’embotits – esplèndida i casolana bacanal – per al guanyador clou aquesta primera festa de la dramatúrgia catalana que ha sortit ben barateta, un euro per comensal. Cada dilluns a la sala bressol La Planeta. Amb moltes ganes que la gran final se celebri en un teatre clàssic com és el Municipal.