Desemmascarant Mèxic

màscares populars mexicanes La companyia Lagartijas tiradas al sol es defineix com una quadrilla d’artistes, un grup que crea "un espai per pensar". I a La Planeta van fer això i més. Van presentar un espectacle amb reminiscències del teatre polític que es feia aquí durant la transició, amb un plantejament i un desenllaç contundents. Com a frontispici, la lectura d’un article de la Constitució mexicana: “...la sobirania emana del poble”. Com a cloenda, una pregunta que domina a la fi tota la reflexió teatral: ¿de què parlaran les noves generacions quan siguem morts?. A El rumor...
read more

Patates, crèdits i altres comèdies

patates red pontiac crèdit bancari? Després de les primeres eliminatòries (els quarts de final) del Torneig de dramatúrgia catalana, deu reflexions amb preguntes i alguna resposta. Primera. És un èxit de públic que, com deia aquell, sorprèn a la pròpia empresa. El format ha enganxat de tal manera que costarà apaivagar el mono dels ciutadans que cada dilluns s’acosten a La Planeta a ser testimonis de l’enfrontament entre “campió” i “aspirant”, tal com recorda cada dia Jordi Casanovas, ànima, àrbitre i speaker hilarant del...
read more

Tala, l’enigma.

Gonzalo Cunill a Tala. El teatre és un terreny ben estrany. Els voldria explicar un fet que em sembla molt curiós al voltant d’aquesta obra. Potser més que un fet curiós, un misteri. Abans de tot, però, els hauria de posar en antecedents.  Jo no vaig assistir a l’assaig general de l’obra i, per tant, parlo en boca dels que sí que ho van fer. En canvi, sí que vaig anar a l’estrena i podré ser, almenys, més empírica. Quan un director fa una estrena, és a dir, és la primera vegada que representa l’obra, acostuma  a demanar a l’organització que busqui a 20 o 25 persones...
read more

“I llavors va ocórrer un esdeveniment…”

Lina Bögli Reconec, d’entrada, que no havia vist cap dels espectacles de Marthaler a Temporada Alta. Només en tenia referències que es resumien en un divergència radical: o t’agradava molt o t’avorria molt. O en sorties transformat, dels seus espectacles, o simplement en sorties, és a dir, fugies. Abans de veure Els viatges de Lina Bögli, he llegit quatre coses d’aquesta mestra que un dia, “actuant sense pensar”, va abandonar Suïssa i un amor que no va poder ser (“massa amor l’empeny a viatjar”) i va recórrer mig món, des de Cracòvia, al llarg de deu anys. En va deixar...
read more

Deu apunts sobre el Torneig

      Primer. Després de les tres primeres eliminatòries del Torneig de dramatúrgia catalana, queda constatat que és un èxit de públic que, com deia aquell, sorprèn a la pròpia empresa. El format ha enganxat de tal manera que costarà apaivagar el mono dels ciutadans que cada dilluns s’acosten a la Planeta a ser testimonis de l’enfrontament entre “campió” i “aspirant”, tal com recorda cada dia Jordi Casanovas, ànima, àrbitre i speaker hilarant del combat. Si és cert, com deia Mercè Sibina(i ho és!) que “el quadre d’eliminatòries fa pensar en el Roland...
read more

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline