M’imagino que molts d’ells deuen estar aclaparats per la munió. Mai no m’havien demanat amb tanta insistència una llista de hits. En temps convulsos digitals tothom vol una llista tipus Spotify, de l’indispensable, una llotja preferent a mida, un mirador construït amb Excel, un llargavista que enfoqui l’escenari.
Amb el programa a la mà he anat confeccionant llistats d’espectacles a mida de l’usuari que m’ho sol.licitava: amics i coneguts, uns més que altres, i t’adones que això dels gustos teatrals és un apartat que, en alguns casos, la conversa d’anys ha deixat de banda. Ni remota idea del que li deu agradar a l’x, l’y o la z. Amb el pànic al cos, he gosat fer-los una sola pregunta: diga’m alguna obra de teatre que t’hagi agradat aquest últim any. I a partir d’aquí associació d’idees agosarada. Com a l’Itunes, si t’agrada aquesta melodia, per una regla de tres feta per no sé quin cervell diabòlic, et deixa anar un seguit de títols que resulta que la majoria formen part de la banda sonora d’aquest moment de la teva vida. Estem vigilats i totes les recerques deixen una traça que qualsevol home-màrqueting pot fer servir per vendre-nos-ho tot. I m’agafo a l’associació lògica com a mecanisme salvador.
Si li van agradar les T de Teatre, posem per cas, li pot agradar Truca un inspector o Els jugadors? Els clàssics són aposta segura? Però per què no obrim porticons i badem amb els nous talents? Els comptes de la lletera d’en Pedrals amb els ulls àvids de modernor d’en Jordi Oriol o el Dinou fet de joventut i pasta gironina amb la Cervià com a valor segur? I si entrem de ple en la droga dura i recomanem russos, lituans, Marthaler o Lupa? O l’habilitat argentina de teixir una teranyina amb una facilitat enlluernadora. No sé quantes llistes he fet, potser una dotzena, no sé si els he fet cap favor…en assumptes de cor es millor no ficar-s’hi… M’he embrancat i potser no calia…. Molts m’han trucat desesperats perquè no han trobat entrades, i la llista, les recomanacions i la lògica ha tornat a desembocar al dur atzar de l’imprevist.
Que bo Mercè! tot el que expliques m’és molt familiar, quina responsabilitat!
quina raó que agafa el que dius si et poses a la banda del que recomana! la veritat és que óm víctimes de la pressa, de les llistes, de les recomanacions….hauríem de poder trobar una estoneta cadascun per voler saber què ens interessa més o, simplement, ser capaços de descobrir coses noves, sense necessitat de ningú que ens marquí el camí, el seu camí!!
Molt identificat amb tot el que expliques, Mercè. Jo també he rebut vàries sol.licituds, i he gosat recomanar a en Fabre, la Liddell i en Veronese a uns i a en Mario Gas i en Sergi López d’altres…. sense haver vist cap de les seves cinc propostes !!!! Quin compromís.
Però la veritat és que és molt bonic que gent que no va massa al teatre vulguin ser-ne partíceps, d’una o d’altra manera, que et deixin clar que volen anar a veure UN i només UN espectacle del festival i que els hi diguis què han d’anar a veure, però també que sàpigues que hi ha espectadors compulsius que adquireixen entrades per més de 30 espectacles, que el primer dia de venda d’abonaments hi hagi una vintena de persones fent cua gairebé tres quarts d’hora abans de l’obertura de les guixetes (cada vegada més i més aviat), i que a aquesta mateixa cua trobis a una espectadora que et declari el seu amor incondicional per una companyia anglesa només amb actors masculins, fins al punt d’assegurar que si no trobava entrades per veure’ls que del disgust que tindria no voldra comprar entrades per cap més espectacle……..
…tot això hauria de servir perquè molts del escèptics vegin d’una punyetera vegada que a T.A. hi ha espectacles de tota mena i per a tothom, i que tothom hi es benvingut.
Visca Temporada Alta !!!