imatge promocional de TOT
Rafael Spregelburd diu que, a TOT, encara hi podria haver-hi més. Hi podrien caber més coses, més idees, més interrogants. Després de preguntar-se sobre l’estat, l’art i la religió; després de pensar que esdevenen burocràcia, negoci i superstició, va pensar que també era bo de pensar en l’evolució del populisme cap al feixisme. Sort que no ho va fer. Sort que es va aturar en els tres fragments vagament lligats entre si (a través d’un conte infantil), perquè, si no, les dues hores de TOT, que ja són massa, haurien esdevingut francament desproporcionades.
Coses positives d’aquesta totalitat? La intervenció de la veu en off de personatges que callen. Callen a l’escena però intervenen des d’una distància propera (i irònica) en l’evolució dels fets, com si els retransmetessin, com si acotessin el marc on ells mateixos circulen, viuen. Observadors que s’observen. Aquesta impostació de la realitat és altament productiva.
I un parell d’idees divertides. Sense burocràcia, seríem encara a les cavernes. Ho diuen uns déus menors que cremen diners i tendeixen (o voldrien tendir) cap a una certa anarquia. Però són menors. Són ridículs. Són inconsistents.
I els actors. La Cervià, discreta i menys nuclear que en d’altres actuacions recents, menys protagonista, més de perfil, igual de consistent. Com ho són Gomila, Planas i Prat, adaptats a un ritme precís. I, sobretot, Meritxell Yanes, que ho és tot, en aquest TOT. Camaleònica. Frívola, descerebrada, patidora. Sarcàstica, sensual, abatuda. Apàtica, indiferent, sòlida. Yanes és l’anima de TOT plegat.
Ara, la pregunta que caldria formular és aquesta: ¿Per què tot intent de trascendir s’acaba convertint en una possibilitat de convocar l’avorriment? Spregelburd diu: “Tengo desterrado lo solemne”. Potser s’ho pensa, però no TOT s’esdevé sempre com un vol o es pensa.
PD - Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
(J.V. Foix)
S’acaba la dinovena Temporada Alta. Comença a caminar la que farà vint. També acabem aquest blog, que ha estat una experiencia a tres interessant i productiva. Hem vist espectacles singulars, únics, inoblidables. Els hem viscut i hem mirat d’explicar-los. D’explicar les nostres sensacions. Des d’aquesta bombolla, hem volgut compartir-les amb vosaltres. A bientôt!
