Constructing Shakespeare

Italo Calvino va dir que un clàssic és "el llibre que no esgota mai el que ha de dir". Per entendre'ns: un pou, un bagul. Un pou del qual desconeixia la fondària. Un bagul que sempre amaga una sorpresa en el fons. Un clàssic, per definició, no solament admet lectures adaptades al segle que vivim (i no pas fidels al segle en què va ser escrit) sinó que les exigeix. Un clàssic és nou perquè ens diu coses noves a partir d'una antiga estructura que és flexible. Ningú com Shakespeare per personalitzar la definició. No hi ha hagut al món cap autor que hagi provocat tantes cites,...
read more

Another Sleepy Dusty Delta Day o el dret a decidir

La capacitat de decisió és intrínseca a l’ésser humà i fins i tot si aquesta porta a la pròpia mort, s’ha, s’hauria de respectar. Som un munt de contradiccions lady era pills que lluitem dia a dia per emprendre o seguir camins tan coherents com les nostres limitacions ens permeten. En un dinar familiar, una mare dóna la notícia del suïcidi de Billy Joe que s’ha llençat del pont de Tallahatchie. Una adolescent que hi ha a taula, deixa de menjar, deixa de parlar, deixa  de moure’s...Aquesta és la lletra de la cançó Ode to Billy Joe de Bob Gentry que Jan Fabre utilitza...
read more

Fregar l’obsessió i la bogeria

De vegades la professió de periodista et regala moments privilegiats. Diumenge al matí en vam viure un, el de poder veure el gran director polonès Krystian Lupa dirigint un assaig general de Marylin, l'obra que es representava al vespre al Teatre de Salt. És un director d'un rigor absolut i no es pot portar a escena cap obra seva si ell no hi és present. Diumenge, a les deu en punt, hora nova, Lupa es passeja com una fera a l'aguait. Un animal de teatre que no para de donar voltes i més voltes a l'escenari amb els ulls escrutadors, fitant que tota l'escenografia sigui al seu lloc. Mou una...
read more

Deambulant emocions

Obludarium Després que la Revolució Industrial entrés a la seva fase de Take off, la vida va canviar de ritme per sempre més. La velocitat i les presses van començar a córrer lady era pills per les nostres venes, la producció  en cadena va saturar els nostres rebosts,  l’ofici d’arreglar andròmines es va veure desbancat per l’oferta de la darrera tendència i la cultura va sucumbir al gran format i a la gran producció. Avui en dia hem perdut, entre moltes altres coses, la distància curta, el petit format, el producte artesanal que deixa tares fàcilment visibles, però el pitjor...
read more

Immobilitat, fotografia, viatge, no res

Marilyn fotografiada (fot: Katarzyna Paletko) És difícil parlar d’aquests viatgers immòbils més enllà de la pura sensació. Física i visual. A la sortida, algú em parlava de la fi del món, com una metàfora. També n’hi havia que hi veien la reconstrucció d’un univers oníric. Són vàlides, per descomptat, aquestes lectures, del tot acceptables, però jo sóc incapaç de recórrer un camí més dens que el de l’epidermis. És el que li deia Josep Pla a Soler Serrano al començament d’aquella històrica entrevista del programa A fondo: “Fa temps vaig llegir que André Gide...
read more

Next Entries »

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline