D'esquerra a dreta:Rosalie Hermann, Hermine Wittgenstein, l'àvia Kalmus, Paul Wittgenstein, Margarete Wittgenstein, Ludwig Wittgenstein
Ritter, Dene i Voss són els noms dels tres actors més admirats de T. Bernhard . Per a ells, l’excepcional dramaturg va escriure aquesta obra que porta el subtítol de Dinar a cals Wittgenstein . Les germanes de Wittgenstein l’esperen per sopar després d’haver-lo tret del psiquiàtric de Steinhof esperant que es quedi definitivament a la casa familiar. Hereus d’una de les grans famílies austríaques, els Worringer, seran el viu reflex d’una societat hipòcrita i decadent que Wittgenstein, àlter ego de Berhnard, repel·lia.
Tots els temes que es posen sobre la taula, seran motiu d’afrontaments i ens aniran perfilant els lligams de la família i les corrosives creences del filòsof sobre la contemporaneïtat que l’hi va tocar viure. Una baixada als inferns de tres ànimes que representen els defectes d’una societat decadent i immòbil que llisca i s’enfonsa en la II Guerra Mundial i no es sobreposa a aquest llast. Una tragicomèdia en estat pur que rebufa ironia i sarcasme àcid contra la hipocresia social, contra els fonaments de la família, contra la manipulació de l’art, contra el nacionalisme vigent, el teatre, els metges, entre ells Fredge, el pare de la lògica analítica…Una visió amarga sobre la idiotització del segle des de la perspectiva d’una ment que transita per la corda fluixa de l’enteniment.
Thomas Bernhard, autor de Ritte, Dene Voss, a l’igual que Wittgenstein, odiava profundament la societat burgesa austríaca, odiava i estimava per igual la història del seu país. Els unia també la seva reclusió en un sanatori i la seva passió per la paraula. Bernhard va dir en una ocasió, l’art dramàtic té a veure amb el llenguatge. A les meves obres cal saber escoltar. La consciència dels personatges que dibuixa els fets des de l’experiència i la vivència pròpia és l’element narratiu. Així doncs, sense passar pel sedàs de la modulació raonada dels “cànons literaris”, la dramatúrgia de Bernhard és el reflex de la estructuració caòtica del discurs vivencial.
Krystian Lupa, director d’aquesta excelsa posada en escena, coneix molt bé el gran dramaturg contemporani i és un excel·lent expositor de la complexitat emocional i passional que s’amaguen darrera la paraula i els silencis de les situacions més mundanes. Alguns nomenen a aquest estil, realisme psicològic, i amb la mil·limètrica precisió de la direcció, arriba a transgredir les fronteres de l’individu per fer del teatre una font constant de coneixement sobre la condició humana.
Abans del dinar. Ritter i Dene esperen el seu germà per dinar. Dene para taula. Ritter llegeix un diari. Conversa. Ritual. Plats. Coberts. Ritter escolta, fuma i beu. Vasos. Conversa: monòleg. Ritter escolta, fuma i beu. Tensió creixent. Setrilleres. Ritter:” el penis del teu germà et dur a la bogeria”. Nervis. Diari. Plats i olles que cauen a la cuina. Canvi de cobert de lloc. Monotonia. Ritter escolta, fuma i beu. Conversa: monòleg. Diari. Records. Ritter: “ la taula, com la mama la parava”. Retrets.3a cigarreta. Alcohol. Nervis. “30 anys fent el mateix”. Salsera. Pes insuportable de la família. Baralla. Plors. Abraçades. Corrent d’aire. Entremès. Calma tensa.
Durant el dinar . Voss assegut a taula davant el retrat del seu pare. Parla sol. Ritter beu. Dene cuina. Dinar. Conversa: monòleg. Crits. Shakespeare. Teatre. Sentències dràstiques. Vulgaritat dels actors. Atròfia. Avorriment de vida. Contractes incomplets. Ordre. Vas d’aigua. Crits. Pensaments ofegats en sopes. Renuncies. Sentències àcides. Nietzsche . Schopenhauer. I els postres! Odiosos bunyols! Bunyols fastigosos, repugnants. Un bunyol, dos, … cop de puny a la taula, cop de cap, estovalles que volen, trencadissa de plats i gots. Silenci. Fregona. Cubell. Silenci. “Paràsites!”
Després del dinar. Voss assegut a taula davant el retrat de la seva mare. Corrent d’aire. Ritter borratxa. Dene invident. Trencadissa. Autodestrucció. Canvi de quadres de lloc. Manipulació de l’art. Mecenes. Incomprensió. Tranquil·litat. Nous calçotets. Música. Amansiment de feres. Beethowen, La Heròica a tot drap. Increscendo. Soroll de cassoles a la cuina. Increscendo. El joc de vaixella de Bohèmia de l’àvia a can pistraus. Increscendo. Un a un, els quadre giren l’esquena a la història. Esgotament. Silenci…Silenci…Silenci. Incomprensió. Soledat. Geometria. Cafè … Dringar de tres culleretes a les tres tasses de cafè … Sucre … Dringar de culleres … Calma … Mirades perdudes … Silenci … Dringar… Mirades … Calma … Pluja … Sentència:
No hi ha res més maco, que passar una tarda de pluja al llit.
Una passada d’espectacle! Quins grans actors!!! la vaig trobar genial. El temps passa volant. El final d’aquest post és tan encertat… Silenci, mirades, dringar de culleres. Clavat! No calen paraules!!!! Així va ser aquest final d’obra després de 3hores de tensió.
Espero que Temporada Alta ens continui fent gaudir d’aquest gran director!
GRAN apunt de la Laura i GRAN espectacle de Krystian Lupa. Si algú volia veure amb els seus propis ulls com és una tensió, amb un silenci que fa posar la pell de gallina, o una mirada muda i tensa que un podria imagina que va per un mateix, dons aquella nit tot això es podia percebre de tal manera que és podia tallar amb ganivet. Actuar sense dir ni fava és, per mi, el teatre pur, tot i se amb Polonès i subtitulat va ser una gran obra de teatre, tres hores d’autentic teatre. Un cop més, gràcies a Temporada Alta per aquests moments màgics.