Love the Magician. Eva Borka
Tothom sap que l’amor va i ve i que és molt capriciós. L’Amor Brujo de Manuel de Falla va venir a Girona totalment desembruixat i com unes peces d’un trencaclosques que no encaixen, anava acompanyat dels Poèmes d’Amour d’Armand Silvestre musicats per Isaac Albéniz. Res a dir de Joan Crosas que va recitar aquests poemes, suposadament dedicats a Sarah Bernhardt , incorporant-se a darrera hora degut a la indisposició de Jordi Dauder. Un joc lúdic d’uns versos que es mouen entre la sensualitat i la sexualitat i dansen al ritme de la música d’Albéniz.
Estrella Morente era la cantaora que ens havia de fer arribar aquest Amor Brujo, amb la força que se l’hi pressuposa. Lluny d’aquí. Contenció en la veu que l’hi treia tota la passió a la partitura, sobreactuació esperpèntica en la recitació i el gest, declamació exagerada. Això sí, com va dir la Senyora que tenia al costat
- Quin vestit més estupendu ! És com una artista de cine de les d’abans!
La senyora del majestuós vestit i encara més bonic “mantón de manila”, ens va delectar amb un tic que treia de polleguera! Amb les mans es feia anar amunt i avall , el rellamp de cabellera, talment, com si d’un ventilador es tractés !
Sort en vam tenir del treball mesurat i disciplinat de l’Ensemble Orquestra de Cadaqués que va acostar el classicisme de les notes de Falla al flamenc d’ Estrella Morente, emmascarant musicalment el gran desembruix de la seva veu. I del seu divertit director, Jaime Martín, que es va posar el públic a la butxaca quan, potser traït pel subconscient, va fotre enlaire el faristol de l’artistassa abans que aquesta sortís a l’escenari.
L’ Auditori encara acull aquell esport decadent de deixar-s’hi veure perquè vesteix. M’ho va fer notar la meva confident d’aquella nit.
-Nena maca, has vist? Avui hi ha molts polítics!
- Que no venen sempre aquests? vaig dir jo, com qui no vol la cosa.
- Ui no! jo vinc sempre. El meu fill em regala l’abonament cada any.
Evidentment la filera de butaques de protocol estava ocupada per l’ampli espectre de colors dels nostres representants locals, potser perquè això de mostrar-se amant de la fusió musical i cultural, en època de pre-campanya electoral, s’ho mereix, o potser simplement perquè són amants de la guapa cantaora o perquè L’Ensemble Orquestra de Cadaqués fa país, ves a saber… Al final, aplaudiments i 3 bisos. Clar que com va dir la Senyora, amb qui ja ens unia la complicitat de la desubicació,
- Què vols, si fins i tot hem aplaudit al tècnic quan ha sortit a arrepleglar el faristol! Però és tan guapa…
El darrer bis, el millor de l’espectacle. El tango Volver de Carlos Gardel.
Però aquest Amor, no cal que torni. L’Amor que desitgem és més passional, més madur, més treballat i que sense tants estirabots escènics, ens “remeni” una mica més! Diuen que d’un savi humil, cada paraula en val mil , i la meva ja companya de desamors, amb aquella naturalitat que només dóna l’edat, finalment va esclatar:
- En Gardel sí que era guapo i elegant, tot un artistàs i a més a més, cantava!
Benvolguts,
Desencís: és el que em va envaïr. Potser perquè havia dipositat unes altes espectatives. És per això que no puc estar més d’acord amb tu, Laura. Hi faltava força, passió, amor… Tot i que és cert que per moments m’emocionava, no n’hi ha prou. Llàstima! Potser una altra vegada serà…
Ostres! No m’ho esperava! No entenc com no us va agradar l’Amor Brujo, i més encara, com us ha desenamorat!
La posada en escena ha estat brillant i, considero personalment que, els cants enamoraven a qualsevol. No puc comprendre aquesta crítica., sinerament.
Sobre l’escenari vaig poder gaudir amb una elegància bestial que mica en mica contagiava a tothom, feia vibrar! En poques paraules: un gran espectacle digne dels grans clàssics!
Tothom opina així? O sóc l’única que considera que va ser un gran encert l’Amor Brujo?
Mireu jo hi vaig anar i decididament estic d’acord amb la Laura, a qui felicito juntament amb en Fonalleres perquè critiquen coses programades per la mateixa Temporada Alta, i això crec ens hauria de congratular a tots tant per la gosadia com per la llibertat que tenen.
Aquest espectacle és un cúmul de despropòsits.I la cantant és un bluf. Postser quan es dedica a “lo” seu és bona, però en aquest espectacle és molt i molt fluixa.
Estic amb la Laura que aquí no encaixa res.Tot està deslligat i no és un espectacle rodó. És una pena, tanta despesa d’esforços i de calers, tot i que al final, si hem de fer cas als aplaudiments, sembla ser que va agradar.
El desamor és una inherent circumstancia de l’amor de carn. I la carn, és cos i el cos , es pensament.
No puc jutjar, car no hi vaig ser-hi.
Però la ferum la conec. D’aquells que no viuen més enllà del malentès teatre de la vida.
Mercuri, plom i plutoni, que tot ho contamina.
Siguem tolerants.
Un dia la gent normal, aquella que realment estima, farà un pas endavant.
Quant les corduries tinguin l’espai necessari i les mallerengues volin més enllà del cel blau.
Berta a mi me encantó el espectáculo. Estrella Morente estuvo fantástica y realmente elegante. No sé que se espera de un espectáculo pero recitó, bailó y cantó como una gran diva. A mi me gustó muchísimo como a la mayoría del público. Finalmente nos regaló 3 nuevas canciones que demuestran su poderío.