Fotomuntatge de Laura Barrera. Girona i el Cometa Halley
Isaac Newton va escriure el Philosopahiae Naturalis Principia Mathematica, àlies el Principia, gràcies a la insistència i als diners del seu amic Edmund Halley. En aquest llibre, una de les bíblies de la ciència, s’hi planteja la Llei de la gravitació universal que seria la base científica per la predicció de la posició dels cometes, d’aquí que el primer cometa predit per Halley portés el seu nom.
Un cop cada molts anys, hi ha una estranya conjunció astral que ens deixa gaudir de la màgia de la llum d’aquests extraordinaris cossos celestes. La setmana passada alguns privilegiats vam tenir la sort de quedar enlluernats pel Gran Cometa Arquillué que va orbitar per la ciutat de Girona amb la llum del Primer Amor de Samuel Beckett.
Els cometes, malgrat que alguns els hi atorguin un estatus miraculós, estan subjectes a lleis científiques clarament definides. De la mateixa manera que els espectacles ben fets segueixen un decàleg que malgrat sigui conegut, pocs són capaços d’acomplir: un bon text, un bon actor i un bon director que ho encaixi. Res més. La resta són floritures que amb més o menys gràcia ajuden o acaben d’ensorrar un espectacle.
Primer Amor és la primera novel·la de Samuel Becket escrita en francès, dramatitzada per José Sanchís Sinisterra. Un text metaliterari amb tocs d’absurd a mig camí entre l’humor i la tragèdia, el silenci i la paraula, la tendresa i la crueltat que ens regala un personatge marginat i patològicament obsessiu, que busca de manera inconscient l’escalfor de l’altre sense voler formar part d’aquest contracte social que ens pauta el comportament en societat. Un mamífer fora del ramat que després de viure un temps engabiat, segueix les seves pulsions animals.
Pere Arquillué com el pas d’un cometa, se’ns mostra amb tot el seu esplendor, amb el savoir-faire d’un professional en majúscules. Mitjançant la veu i el cos, ens dibuixa un animal solitari que no s’acaba d’adaptar a les convencions de la selva, del grup, fent-nos de mirall de les nostres pròpies debilitats i vulnerabilitats pautades per les normes que regeixen el joc de viure en societat. Un personatge turmentat que ensopega amb el seu “primer amor” tergiversant tots els tòpics que sobre aquest tema ens ha teixit a l’imaginari, la literatura. El concepte d’amor del s. XIX es desmitifica i la incomunicació, el desconcert, l’agonia,… regeixen la relació.
Modulant la veu des d’un sarcasme punyent, passant pel dubte tremolós, per la pròpia confessió, per l’esquizofrènia més histèrica fins al silenci més corprenent i amb un mestratge que ratlla la perfecció en el domini del llenguatge no verbal, hem assistit a la mirada crua i sòrdida del cicle vital d’un home des de la mort del seu pare fins al naixement del seu fill, que ens mostra les ombres de la supervivència, en un món on l’amor no s’obté per contracte. Una direcció intel·ligent que ha sabut posar en òrbita en una minimalista i freda escenografia, un brillant Becket conduït per un magistral Arquillué.
Malgrat que la ciència es sustenti en Newton per a la predicció del pas dels cometes, la llum que ha deixat aquest, m’ha retornat la fe. Fe en la professionalitat dels de casa. Fe en que la rotació del panorama escènic del país serà capaç d’alinear-se amb els astres necessaris perquè el pas de la gravitació d’aquests brillants cometes no es faci esperar tant i s’ompli el teatre català d’una llum incandescent que ens allunyi de la foscor.
Primer de tot felicitar la Laura per aquesta gran entrada! És tota una proesa resumir (i tan bé) en una sola pàgina una obra tan intensa com Primer Amor. Aquesta barreja de sensacions, de sentiments, d’emocions que provoca un personatge tan compulsiu i asocial com el representat per Pere Arquillué és molt difícil de resumir i sintetizar. M’ha agradat molt sobretot la referència al contracte social, Ja ens ho explicava Hobbes, que en l’Estat de naturalesa, si no acceptem el contracte social l’home és un llop per l’home. Una gran obra! Fonalleras, a l’entrada de sota parla del riure del públic. Almenys en el meu cas, a vegades reia perquè em feia gràcia i altres per alliberar tensió. Estic totalment d’acord amb els elogis que Fonalleras destina a l’actuació de d’Arquillué (i jo encara diria més com dèien Dupont i Dupont). Una obra que anava a veure amb unes expectatives molt altes i que no em va decepcionar gens.
Tens raó Eli, a mi em va encantar aquesta obra. Jo l’he vist a Barcelona i he llegit totes les crítiques, ningú a cap diari ha parlat del contracte social i ara que ho he llegit em sembla que realment Beckett també ens parla d’això.
Tampoc ningú a cap diari ha parlat del metallenguatge i aquest és molt important en el text de Beckett. És estrany que ningú, només la Laura, en faci esment….
Si aquesta obra continua fent bolos, jo us aconsello que hi aneu. Val molt la pena.
La Laura i l’Elisabet ho han dit tot, que poc hi puc afegir. A mi el que m’ha agradat més ha estat veure l’Arquillué en una escena tan buida i tan parca. Però no li calia res més, ni més llums sobre l’escenari perquè ell ja l’emplenava només amb la seva presència. L’il·luminava. Després ens ha esgarrapat somriures còmplices, i ens ha conduït per l’espiral dels mots que t’atrapen i et duen lluny. “Primer amor” és un bitllet d’anada i tornada a un món interior, però és un viatge que dura poc, que s’acaba quan s’apaguen els llums i el públic aplaudeix. El millor Arquillué en estat pur, m’atreviria a dir.
No he tingut el privilegi de contemplar aquesta obra, tot i que després de llegir els vostres comentaris i sobretot l’entrada de la Laura, friso per poder fer-ho el més aviat possible!
Malauradament aquest tipus d’elogis no es senten gaire sovint, i no per res, sino perquè la crítica sobre aquest món encara està (com aquell qui diu) per descobrir. Mal ens pesi no tenim cultura de teatre. Ens falta l’hàbit, ens manquen sales, espectacles i sobretot mitjans de comunicació que apostin per difondre i promocionar aquest art escènic. Us imagineu espais televisius amb el món teatral com a gran protagonista amb tant sols una quarta part del temps que se li dedica a l’Esteban?! Seria fantàstic, oi?! Però em penso que és tan difícil com impossible, així que haurem de conformar-nos amb oportunitats com les que ens ofereix Temporada Alta i blocs com aquest.
Laura has fet un post molt emocionant a l’alçada de la magnifica interpretació de Primer Amor. M’ha enlluernat i allunyat de la foscor la teva aportació de la imatge del Cometa Halley a aquesta crítica teatral; és brillant,molt encertada i adient a l’obra. Feliciats per fer-nos gaudir amb la teva expressió escrita de Temporada Alta!
I aquest país que s’ha perdut una escriptora fantàstica.
jo vaig veure l’obra aquest estiu i no recordo res d’això que dieu del contracte social. Segurament teniu raó, però a mi el que m’hagués agradat és que haguéssiu parlat més del metallenguatge. És veritat que ningú n’ha dit res d’això i a mi em va semblar que la referència que Beckett va fent de tant en tant al llenguatge que utilitza és sorprenent i genial. Laura, ja sé que no pots parlar de tot, però si haguessis aprofundit més en això hagués estat bé. De totes maneres, estic d’acord amb en Quim que ningú, va parlar en cap crítica d’aquest fet. Felicitats noia, encara que només ho diguis per sobre! ja era hora que algú s’hi fixés!