Setembre és un mes on els darrers vestigis de l’estiu encara juguen a cuit i amagar entre les llambordes de la ciutat mentre les orenetes migren cap a terres llunyanes. A aquestes tonalitats els aniran guanyant els ocres dels plàtans que agafaran color entre els anars i venirs dels vianants, esperant l’arribada d’altres aus entre nosaltres.
Quan la tardor comença a treure el nas per Girona, hi ha una espècie endèmica del país que reviscola amb el pessigolleig d’uns raus-raus. És una espècie ben estranya…
Alguns especialistes afirmen que està en vies d’extinció i és per això que comencen a proliferar les associacions per a la seva protecció. D’altres pensen que l’espècie s’anirà reproduint per osmosis a base d’anar-la abeurant. N’hi ha que plantegen la teoria que aquesta espècie és tan endogàmica, que no necessita res de ningú. Entre ells s’ho fan i desfan, d’aquí el misteri que els envolta.
Hi ha qui, fins i tot, s’atreveix a confessar, això sí, sempre en la intimitat, que coneix algun d’aquests rars espècimens. Altres, que mai gosarien reconèixer-ho, creuen haver-los vist tots junts en capelleta davant una porta, per entrar al seu amagatall.
Un dels millors especialistes del país en la matèria, després de costosos anys d’estudi, va arribar a la conclusió que aquests espècimens existien i fins i tot va afirmar en roda de premsa, que n’hi havia de bojos.
La ciència, tots ho sabem, és molt cartesiana i necessita classificar tot allò que no entén atorgant-li un nom que el farà mundialment famós i fàcilment comptable. Avui dia, si no formes part d’una estadística, no ets ningú.
En aquest cas, després d’un llarg debat, i rebutjant el terme bolet, es va decidir que se’ls anomenaria espectator, espectadors per als de casa. Potser perquè s’especula que miren, amb ulls expectants, algun espectacle.
Si es confirma que, mentre estan en el seu amagatall, viuen experiències sensorials inaudites- segons diuen les males llengües – no en dubteu ni un moment i afegiu-vos a tan orgiàstica experiència. D’aquesta manera ens podreu ajudar a desentrellar el que, durant aquests misteriosos capvespres de Temporada Alta, es cou dins dels seus caus.
Doncs au, vinga, anem al teatre ara que encara podem. Qui sap si algun dia d’aquesta tardor tant ben explicada, vindrà una forta ventada institucional i s’ho endurà tot cap a Barcelona.
Déu faci que no.
Si, és cert Laura, tots estem neguitosos per veure començar la temporada alta. Sóc del tant per cent de gent (ho apunto només per formar part de l’estadística i poder ser algú) que fa dies que fa equilibris per quadrar la meva agenda (i la meva butxaca) per poder veure un major nombre de coses interessants. Per cert, per què no ens recomaneu (tu, la Mercè i en Fono) allò que no ens hauriem de perdre? No cal dir que m’apunto a l’orgiàstica experiència: No oblidis el “premier jour”
Ja era hora que algú parlés dels espectadors!!! sense nosaltres, que sembla que no existim, no hi podria haver espectacles.
Quines ganes tinc que comenci tot!
És veritat que a la tardor surten de casa aquests especimens que segurament altres èpoques de l’any dormen o potser fins i tot, llegeixen un llibre -evidentment, sense la tele posada-.
Benvinguts als vostres caus de Temporada Alta!
jajajajajajajajaja, és molt bo aquest post!!!!!! Jo m’inclueixo en aquesta espècie que surt a la tardor….i a més, n’estic convençuda que amb la bona programació que fem al país, cada cop serem més. Felicitats a tots els que ho feu possible!
Cert! Em sento retratat en aquest escrit, ja fa molts dies que un servidor, entre altres, esperàvem en candeletes l’arribada d’aquest manà, com si del monsó es tractes arriba de tardor en tardor, es fa pregar, però no deixa a ningú indiferent. Uns espectacles que lluiran per aquestes espècies que es resisteixen fortament a reviure el TEATRE. Salut i Teatre!
Tot sembla resorgir a la tardor. De fet, és una estació (creada molt artificialment) que permet a tothom recuperar el ritme i la dinàmica a la qual està habituat després d’un parèntesis potser massa exagerat. Tot torna: l’escola, el futbol, la feina… i el teatre!! tot i que qui no vol despenjar-se pot molt bé no fer-ho. Però la veritat és que no tot acompanya que la gent se’n recordi del teatre al pic de l’estiu. A banda de l’escassetat de representacions l’economia tampoc ajuda. Anar a gaudir d’una obra (sobretot quan és acompanyat) molt sovint es pot convertir en una ruïna dinerària. Caldria filar una mica més prim, tot plegat, per convidar l’espectador a gaudir del món teatral sense haver d’invertir una exageració, perquè ben cert és que qui s’entusiasme amb el teatre no es conforma amb una representació a l’any.
Felicitats pel bloc!
Caram… està molt bé, això… però potser no cal que ens sentim “tan especials”, no?
Tens raó Teatrer, no cal que ens sentim “tan especials”, només som un grup minoritari. Segurament, entre moltes altres mesures, nosaltres també podem intentar que aquest grup creixi. Potser, intentant encomanar la passió pel teatre als del nostre costat.
Anunciador, crec que el concepte car i bé de preu va en funció del poder adquisitiu de cadascú i de les seves prioritats i en aquesta equació tothom hi ha de trobar la seva justa mesura.
Gràcies a tots i totes per la vostra participació i que tingueu una gran Temporada Alta!
Com a membre de l’espècie, delerosa perquè comencin les constants anades i vingudes als teatres gironins. Ens veiem al teatre! ens trobem al bloc!
Laurita!!!! Gràcies per pensar en nosaltres -els espectadors-en aquest primer escrit del blog.
És el que té de bo la Temporada Alta, que no tens temps d’enyorar l’estiu que ja la tenim aquí. M’agrada molt la foto; m’hi sento molt identificada.
Enhorabona pel bloc!!!Promet!!!!
“espècies estranyes” ??? “en vies d’extinció” ???
SEGUR ??? …jo (afortunadament)diria que no.
—————————————-
13.09.10 : TA posa a la venda un total de 52.000 entrades, 6.000 més que la passada edició.
16.09.10 : TA ven més de 8.000 localitats a través d’abonaments en només dos dies, i obre dues funcions més (”Coses que deiem avui” i “Non solum”.
21.09.10 : Més noves funcions “Coses que dèiem avui”, “Somriures i màgia especial”, “Primer amor”, “No som res” i “Concert tempestiu”. 18.000 entrades venudes i esgotades les de “Cocorico” i “La dona justa”
23.09.10 : Nova funció de “Non solum” (la tercera)
28.09.10 : Nova funció de “Celebració” (la cinquena)
—————————————-
……. i tot això amb el festival encara per començar.
Visca Temporada Alta i que per molts anys en puguem gaudir tot plegats !!!
Tota la merda del món per aquest bloc i molt especialment per tu, Laura.
“Homes, lleons, àguiles i perdius, cérvols d’altes banyes, oques, aranyes, peixos silenciosos que viuen sota l’aigua, estrelles de mar i els animals que els ulls no poden veure, en un mot totes les vides…”
Això vaig escriure per a la meva estimada Nina Mikhailovna Zaretxinaia. Ara hi afegiria: ” i espècies de temporada” en el teu honor, Laura.
Bon festival! Com sempre.
Ara que el meu pare, l’Anton, Antoixa pels amics i familiar, aquest any hi manca, no trobeu?
Espectador en vies d’extinció, si, estic totalment d’acord, però no es pot dir això del Temporada Alta. Festival que s’ha convertit en un aparador, però no només d’espectacles, sino de la gent que hi va o que se sent amb l’obligació d’anar-hi.De fet sembla que, qui no va a veure espectacles de temporada alta no és ningú. Passat el festival, qui se’n recorda d’anar al teatre? Ànims espectadors de sempre, no defallim i visca el teatre.