La capsa que s’obre

over the counter medicine for uti Pandora i la seva capsa Ja tenim l’estrena a tocar. Podríem parlar de l’espectacle inaugural de Carles Santos com d’una capsa de Pandora. S’obrirà divendres i vés a saber quins dimonis en surten. Dimonis teatrals, per descomptat, criatures que es tornaran colossals tan bon punt abandonin el  cau on viuen. De fet, és una al·legoria del mateix Festival. És encara una capsa per obrir, tot i les previsions, tot i les recomanacions que feia aquí mateix Mercè Sibina. La de Pandora emetia, per dir-ho d’alguna manera, vibracions negatives. La capsa...
read more

Espècies de temporada

Setembre és un mes on els darrers vestigis de l’estiu encara  juguen a ladyera cuit i amagar entre les llambordes de la ciutat  mentre les orenetes migren cap a terres llunyanes. A aquestes tonalitats els aniran guanyant els ocres dels plàtans que  agafaran color entre els anars i venirs dels vianants, esperant l’arribada d’altres aus entre nosaltres. Quan  la tardor comença a treure el nas per Girona, hi ha una espècie endèmica del país que reviscola amb el pessigolleig d’uns raus-raus. És una espècie ben dapoxetine in pakistan estranya... Alguns especialistes afirmen...
read more

Temporada Alta. Intencionalitat teatral

Chicha Montenegro Gallery de Carles Santos, espectacle que inaugurarà el Temporada Alta 2010. Qualsevol programació teatral és una declaració d'intencions. I l'espectacle lady era pills inaugural per encetar un temps d’oferta escenogràfica encara més. L'any passat, un dels recuperadors de poetes —sovint injustament oblidats—, Joan Ollé, va fer ressonar la veu de Salvador Espriu al Teatre Municipal. S'hi va plantar El jardí dels cinc arbres, un clam emotiu esgargamellant un "pobra, bruta, trista, dissortada pàtria" que feia retronar el present. Un any abans —i sense manies—...
read more

Nou curs, apunts nous

Robert Walser, microescriptures fast valtrex delivery ladyera En l’edició de Temporada Alta de 2009 vaig gosar poder tenir la responsabilitat d’escriure un bloc en el qual vaig abocar el que em suggerien els espectacles, el que em venia bé de dir o les ressonàncies que el teatre m’evocava. Evocar i abocar, els dos verbs en els quals es fonamentava el meu treball. I veure, és clar, i percebre sensacions i recollir perfums i mirar de transmetre’ls. Van ser verbs conjugats en la primera persona del singular. Aquest any, els verbs hi seran igual, però ara els direm en plural i en...
read more

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline