La capsa que s’obre

capsa caixa pandora

Pandora i la seva capsa

Ja tenim l’estrena a tocar. Podríem parlar de l’espectacle inaugural de Carles Santos com d’una capsa de Pandora. S’obrirà divendres i vés a saber quins dimonis en surten. Dimonis teatrals, per descomptat, criatures que es tornaran colossals tan bon punt abandonin el  cau on viuen. De fet, és una al·legoria del mateix Festival. És encara una capsa per obrir, tot i les previsions, tot i les recomanacions que feia aquí mateix Mercè Sibina. La de Pandora emetia, per dir-ho d’alguna manera, vibracions negatives. La capsa de Temporada Alta és a punt d’esclatar amb un perfum tardoral (el que evocava Laura Iglesias amb les seves “criatures”) que no du sinó emotives olors. Ara vivim la intensitat del moment previ, quan esperem amb delit quin secret s’amaga, quines expectatives veurem satisfetes. Salvador Sunyer deia de Carles Santos que era l’artista més complet del panorama escènic català. I Àlex Rigola afirmava que davant d’un espectacle del valencià no calia preguntar com seria sinó “quines mesures de seguretat calia prendre”. Les haurem de prendre, amb tota probabilitat, per fer front als impulsos que ens arribaran dels cantants penjats que van colpejant amb els peus contra una paret. “Els penjo, i a veure què fan”, ha dit Santos. El teatre és com una missa. Ho recalcava fa poc Rigola i recordo que també ho escenificava Dario Fo en el seu Misterio Bufo. Una missa en la qual el sacerdot i els fidels vieun en un mateix pla i s’intercanvien missatges apassionats. Un triangle – escenari amb actors; espectadors, un a un; públic com a conjunt –  en el qual és bo de perdre’s, empesos per l’energia de la capsa que s’obre.

Espècies de temporada

les-suricates-49354

Setembre és un mes on els darrers vestigis de l’estiu encara  juguen a cuit i amagar entre les llambordes de la ciutat  mentre les orenetes migren cap a terres llunyanes. A aquestes tonalitats els aniran guanyant els ocres dels plàtans que  agafaran color entre els anars i venirs dels vianants, esperant l’arribada d’altres aus entre nosaltres. Quan  la tardor comença a treure el nas per Girona, hi ha una espècie endèmica del país que reviscola amb el pessigolleig d’uns raus-raus. És una espècie ben estranya... Alguns especialistes afirmen que  està en vies d’extinció i és per això que comencen a proliferar les associacions per a la seva protecció.  D’altres pensen que l’espècie s’anirà reproduint per osmosis  a base d’anar-la abeurant. N’hi ha que plantegen la teoria  que aquesta espècie és tan endogàmica, que no necessita res de ningú. Entre ells s’ho fan i desfan, d’aquí el misteri que els envolta. Hi ha qui,  fins i tot, s’atreveix a confessar, això sí, sempre en la intimitat,  que coneix algun d’aquests rars espècimens. Altres, que mai gosarien reconèixer-ho, creuen haver-los vist tots junts en capelleta davant una porta, per entrar al seu amagatall. Un dels millors especialistes del país en la matèria, després de costosos anys d’estudi, va arribar a la conclusió que aquests espècimens existien i fins i tot va afirmar en roda de premsa, que n’hi havia de bojos. La ciència, tots ho sabem, és molt cartesiana i necessita classificar tot allò que no entén atorgant-li un nom que el farà mundialment famós i fàcilment comptable. Avui dia, si no formes part d’una estadística, no ets ningú. En aquest cas, després d’un llarg debat, i rebutjant el terme  bolet, es va decidir que se’ls anomenaria espectator, espectadors per als de casa. Potser perquè s’especula que miren, amb ulls expectants, algun espectacle. Si es confirma que, mentre estan en el seu amagatall, viuen experiències sensorials inaudites- segons diuen les males llengües - no en dubteu ni un moment i afegiu-vos a tan orgiàstica experiència. D’aquesta manera ens podreu ajudar a desentrellar el que, durant aquests misteriosos capvespres de Temporada Alta, es cou dins dels seus caus.

Temporada Alta. Intencionalitat teatral

carles santos chicha montenegro

Chicha Montenegro Gallery de Carles Santos, espectacle que inaugurarà el Temporada Alta 2010.

Qualsevol programació teatral és una declaració d'intencions. I l'espectacle inaugural per encetar un temps d’oferta escenogràfica encara més. L'any passat, un dels recuperadors de poetes —sovint injustament oblidats—, Joan Ollé, va fer ressonar la veu de Salvador Espriu al Teatre Municipal. S'hi va plantar El jardí dels cinc arbres, un clam emotiu esgargamellant un "pobra, bruta, trista, dissortada pàtria" que feia retronar el present. Un any abans —i sense manies— es donava la clau d'entrada a un jove director teatral, Pau Miró, que hi va portar un text inquietant, Búfals. D'aquí a dues setmanes Carles Santos hi desplegarà el seu imaginari infinit, estripant gèneres i carpetes classificadores. Santos parlava de Chicha Montenegro Gallery, de portar música al teatre, parlava de líquids, de llàgrimes, suor o sang, que entren i surten del cos per alguna cosa. 
És una inauguració pensada, sempre, per posar cadència al tempo del festival. La programació internacional torna a ser un dels reclams i el que el distingeix dels altres festivals del país. Girona i Salt són ja una escala europea més on recalen tots els grans: Lupa, Fabre, Genty o Platel... Programar dues obres de Krystian Lupa és agosarat, són obres llargues i en polonès; tanmateix, les recomanaria com els agrada dir als anglesos com als MUST del festival, un dels indispensables d'aquest gran director d'escena europeu, un home apassionat pel teatre i que mai no té pressa quan en parla. Recordo una entrevista que li vam fer l'any passat: responia cada pregunta amb parsimònia i reflexió, i amb les seves paraules ens va regalar un tractat de teatre. Una sorpresa ha estat veure que torna Cocorico, de Patrice Thibaud, un mim hilarant, l'home gest. 
Així doncs, se’ns palplanta un programa internacional equilibrat, amb els grans de casa: Joan Ollé, Lluís Pasqual, Carme Portacelli. I amb els que algun dia ho han d'arribar a ser: Jordi Oriol, Jordi Prat, Marta Gil, Llàtzer Garcia... És la programació d'un "boig" pel teatre de la paraula. Àlex Rigola definia això d'anar al teatre com una missa,  però en comptes d'anar-hi moguts per la fe s'hi va empès per l'emoció. Aquests dies, en fullejar el llibret de la programació tinc ganes de tremolar al teatre en una nit de comunió general que només podrem explicar els que hi serem. És el que m'agrada del teatre, que sigui únic, irrepetible i que no permeti de cap de les maneres qualsevol plagi.

Nou curs, apunts nous

festival temporada alta

Robert Walser, microescriptures

En l’edició de Temporada Alta de 2009 vaig gosar poder tenir la responsabilitat d’escriure un bloc en el qual vaig abocar el que em suggerien els espectacles, el que em venia bé de dir o les ressonàncies que el teatre m’evocava. Evocar i abocar, els dos verbs en els quals es fonamentava el meu treball. I veure, és clar, i percebre sensacions i recollir perfums i mirar de transmetre’ls. Van ser verbs conjugats en la primera persona del singular. Aquest any, els verbs hi seran igual, però ara els direm en plural i en femení. Jo encara hi seré, però s’incorporen als Apunts de Temporada dues amigues que tenen en comú una afició sense mesura pel teatre, uns coneixements certs i una llarga experiència d’espectadores. Aquest és, en definitiva, el secret del bloc. Oferir una visió íntima i personal (i transferible, això sí)  que s’allunya de la crítica per entrar en la pàtria de les emocions. Amb la Laura Iglesias i la Mercè Sibina dibuixarem un triangle que serà equilàter. Cadascú de nosaltres parlarà del que li vingui de gust, una mena de caprici, delícia i privilegi de “flâneur” que, al final de l’alta temporada, volem que es converteixi en una mena de fris del que haurà estat el festival. Em sento com si hagués remat en solitari i ara, de cop, pugessin a la barca dues persones que no solament faran que navegui més ràpid sinó que, quan toqui, també fondejaran, proposaran nous escenaris, vistes noves, descansos amb la mar calma per contemplar plegats un paisatge tan acolorit, divers i dinàmic com el cartell de Temporada Alta d’aquest any.

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline