Començo aquest bloc amb una certa sensació d’inseguretat. Vull dir que encara no sé gaire quin to tindrà. Només sé una cosa: tindrà un límit, una data de caducitat. Neix i es morirà amb la Temporada Alta del 2009. I té, per a mi, un gran avantatge sobre la resta de blocs, molts dels que conec: no hauré de parlar del que em sembli, sinó que semblarà que parli de teatre. Parlaré de Temporada Alta des d’una talaia que per a mi és excepcional. Talaia o finestra o espiell: féu servir la imatge que més us plagui. És com si estigués a les dependències de Casa Carles que comunicaven, antigament, aquesta mansió noble amb les llotges de primer pis del Teatre Municipal de Girona. Entraré i sortiré i em mantindré en allò que en diuen “un discret segon pla” per poder escriure, opinar, lloar o criticar. I per poder convidar-hi els meus amics, perquè hi diguin la seva. Serà un període acotat, però intens.
Si no puc tenir a les mans aquesta Temporada Alta. Almenys, d’amagatotis, sabré qui desfila, qui viu, qui pateix i qui s’emociona en una nova catarsi tardoral.
Gràcies per convidar-nos.
Francesc