Macedònia ocre i amorosa

Dunes Se m’acumulen la feina i les poques possibilitats reals d’assistir als espectacles d’aquestes Fires. És per això que “envio” a veure Dunas a una corresponsal de confiança. La meva filla Clara torna amb notes preses en fulls d’una agenda. Em parla amb un entusiasme sense mesura de les teles ocres, de la sorra que s’estén, metafòrica, per l’escenari del Municipal, de les mans de María Pagés, unes mans que s’escampen i es converteixen en arbre. Em parla de la compenetració dels dos ballarins, de les ombres que dialoguen amb Pagés i amb Sidi Larbi Cherkaoui, del to...
read more

El veritable Quadern Gris

Joan Anguera, amb un paquet de tabac de Josep Pla   La tarda del dissabte 24, al Teatre de Salt hi va haver un espectador d’excepció. Era Jaume Subirós, el propietari i xef del Motel Empordà.  Hi anava a veure uns comensals que el dia abans havien tastat les excel·lències clàssiques - probablement la majestuosa llebre à la royal - del restaurant on Pla va fer estada els últims anys de la seva vida.  Se’l  veia emocionat, perquè el muntatge de Joan Ollé li havia agradat d’allò més i perquè Ivan Benet lluïa a la seva americana una agulla en forma d’espina d’anxova que...
read more

Història gelada de cronopios i famas

Charlie Rivel, 1899 L’espectacle de neu i records, de trens que s’allunyen i memòries que es recuperen, aquest exercici estilístic, desenfadat, esbojarrat i sensible de Slava Polunin té alguns moments d’una alta intensitat de clown. Moments absolutament genials, com la conversa dels telèfons, els encontres i desencontres entre un home i una dona interpretats a base de canvis de tons, de subtils inflexions de la veu i el gest. O com l’homenatge a Charlie Rivel (de fet, n’hi ha uns quants, començant en certa manera pel vestit del pallasso català – una variant – i acabant amb...
read more

Dos croquis sobre planta d’habitació

Hi ha un detall curiós en els cartells del Projecte Ibsen. Sobre la planta d’una habitació (el decorat reciclat que funciona com a metàfora d’un  món, en aquesta producció de Veronese), hi ha la silueta d’una persona: sembla que es tracta d’una dona i sembla que està morta, com si es tractés del dibuix d’un equip de forenses. En El desarrollo de la civilización venidera (la reconstrucció de Casa de nines), la dona és dins l’habitació. En Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo (la versió d’ Hedda Gabler), la dona és fora de l’habitació. Nora...
read more

It’s all very sad

read more

« Previous Entries

SEO Powered by Platinum SEO from Techblissonline